Bé diguem que en tot aquest temps he pogut fer de tot hi aquí hi ha un poquet d'aquest tot. A parts de somnis i parts de fantasia.
Sumergit dins el pensament
enmig del meu cap perdut
sent arrossegat pel vent
com un petit laüt.
Buscant continuament la llum
del resplandor d'aquell far
que desde tant i tant lluny
es veu d'enmig la mar.
Amb l'esperança d'arribar
a terra ferma a bon port
on podre ja reposar
sense tenir cap por.
Navegant enmig del desert
naufragant dins l'esperit
d'aquell mar de color verd.
Per què em toquen cent dits?
Dins la boira del meu cap
i la llum darrera el vel
el meu llaüt va encallar
sense llum ni estel.
Desorientat, sense camí
endut pel vent de mestral
cansat em vaig adormir,
suran pel mar de sal
...
Compte de fades
enamorades.
Compte d'un naufrag
encaptivat.
...
Estirat jo damunt la sorra
de la petiteta cala
la brisa em va tocar
suau, i vaig despertar.
En obrir el ulls poc a poc
i veure l'illa deserta
i no saber on soc
i la barca meva estesa.
Em vares trobar tremolant
mentre em miraves
d'una manera semblant,
en l'illa de fades.
La por se començar a esfumà
el mar està com un mirall
on s'hi reflexa la lluna
de llum blenca i especial.
Però com sempre surt el sol
després d'una tempestat
mes en va canviar la sort.
Ies farà realitat?
Despertaré al teu costat
i podré jo admirar-te
i tot serà veriatat
i podré acariciar-te?
...
La gran història
on tot és real,
de fantasia
com es natural
...