Fa una estoneta, fent els deures de català, m'ha sorprés trobar-me amb que havia d'analitzar un fragment d'una novel·la de Maria JAÉN titulada
Amorrada al piló. M'ha cridat l'atenció perquè aquesta novel·la es va escriure l'any 1986 i parla, d'un tema que es troba en la boca de tots els adolescents darrerament, amb paraules que es senten molt. Després els professors es queixen de que estam molt malament...
A l'actulització d'avui posaré aquest fragement ja que estic en un moment de sequera poètica.
Records a tots :)
-T'esperen?
-Sí.
-Un home?
-Sí.
-Faràs l'amor amb ell?
-Jo que sé!
-Tan calenta com vas segur que te'l tires.
-No et passis, eh?
-És que t'estimo.
-Estàs llampat.
Maria JAÉN, Amorrada al piló (1986)
A sa universitat no estam tant sortits com et penses, pe potser si. Pero no tot es dia pensam amb lo mateix també estudiam o "miram com aprobar".
ResponderEliminar(f)
coincidesc amb el que diu es loco que susurra.
ResponderEliminarA sa universitat som gent molt seriosa i noble que miram d'arribar de forma raonada i enraonada a conclusions tan necessàries i d'elevat coneixement humanístic com són sexe, drogues i rock and roll; bons gats per ses nits i farres descomunals. Tot sigui per assolir un alt grau d'experiència en aquesta nostra vida.
PS: Estic de pitorreo.
Saluuut!