El magraner

Generós s'acomiada de l'estiu                 

     i tenyeix de roig el gairebé extint          

     fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint  

     de la ramera amb un posat altiu,              

amb el primer tacte d'un cel que plora      

     la pell s'humiteja  amb l'aigua esperada,    

     quedant la dolçor, oberta i badada.         

     I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,    

    

     atrets pel seu color, les mans dels joves,   

 amb els dits rodejant-ne les escloves,         

     voregen delicadament el fruit               

     esberlant-lo suaument pel punt badat.        

     I els llavis, en tastar el gust vedat        

     del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.   

Lluny amor

Lluny amor

Ai Thalassa, jove i capritxosa,

que amb el seu mantell mediterrani

tombà, com de l'arbre la camosa,

aquesta illa del seu conterrani.

Lluny és la Dea mediterrània

d'observar, hàbil, com ha posat

la gent d'indrets germans en zitzània. 

Manco els cors plens d'amor acusat

que es saben trobar de forma airosa

fins perduts en esta mar puntosa.

I a l'unísson sens ningú que els mani,

el desig d'amar que han disposat

els val per vèncer el Mar imposat,

atrets per una plaent insània.

Mirant per la finestra estic,

observant el cel blau d'aquest matí,

i pensant en tu escric

lo molt que jo t'estim.