Nuestra infancia

Ahir estava amb un infant a la tarda i li vaig fer un comentari que per sa seva edad hauria d’ahaver entes. Varem agafar una granota i li vaig dir que si volia que li dones un petó per que es convertís en príncep i em va mirar amb carra de: bona al·lota, que punyetes dius?- vaig pensar que sa infancia que naltrus tenguerem no es pareix a la dels infants d’ara, ha canviat. Fins i tot els herois dels dibuixos animats que naltrus véiem també han canviat, per això hem vaig posar a escriure, perquè tots naltrus recordem aquell infant que duim dins i que ara hem amagat. Després d’aquesta introducció de lo més pesada ve es poema que m’acab d’adonar de que està en casteññà i sa introducció l’he fet en català. Però com que per aquí entenem de tot esperc que perdonaeu aquest descuid.



Nuestra infancia
Está llena de dulces personajes.
No nos dejan inquietud
Sino las vistas de un paisaje.

Blancanieves con sus amigos
Nos lleva al bosque de excursión,
Y con Robin Hood
En el castillo hacemos una intrusión.

Con la sirenita
El fondo del mar se visita
Y con el Rey León
Nos vamos a la sabana de visita.

Todos estos y muchos más
Son personajes de nuestra infancia.
Ahora que cada día maduramos más
Los estamos dejando muy atrás

Pero no los tienes que olvidar,
Cuando la juventud te supere
Párate a recordar
Y verás en tu interior, un conocido Peter Pan.