desequilibri prematur

Anyor tes ulls vivaços

tes perles somrients

aquell tarannà discret.

Res desig que amb tu restar

abraçar-te al sol pondre's

i contemplar-te al ell sortir.

Sentir ta afruitada olor

restar sempre a ton recés.

Ser l'arbre que en tu hi fa arrel

.

que sigues la terra que alimenti mon fullam

.M

créixer pel cel i veure't gaudir de cap millor ombra

.

que el teu delit empleni mon vell esperit.

.A

Sigues l'escultura que enveja la pedra

.

el senyal que orienta al mariner

.L

I sempre permet-me ser

.

el corrent que a bon port trobis recer

.A

el braçam que t'alci a volar

.

el cor que al sentir-te soni ses campanes.

.R

Mots carents de rima i tamany

.

doncs garjoles no necessiten mes sentiments

.A

ni l'alexandrí ni el serventès puc menester

car el que us dic no eixiria del tot sincer.

Ç

Siga

jo

l'au

i

vós

llur

caçadora.

A