Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vos.
Que enc que la mar tornàs tinta
i enc que el cel de paper fos,
fossen es h�mens notaris
i de cada un n'hi haguès dos,
no abastarien escriure,
ma vida, es nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i es que passarem es dos
i estic en ses confiances
que ara vendran es mellors.
Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors.
Aaaaaaaagh!
ResponderEliminarJo estava allí devant!
Grandíssim!!
1kiss
Jo també hi era, jaja.
ResponderEliminarMare meua, igual mus hem vist ses cares i ni mu n'hem dunat compte... xD
ResponderEliminarEt podria arribar a sorpendre i tot
ResponderEliminar