jueves, 24 de septiembre de 2009

La amistad


Hola!

Ja feia molts de dies que ningú pasava per aquí a deixar el que li vagava per la ment per escrit, així que avui m'hi he posat i això es el que ha sortit. M'ha sortit en castellà i no es que sigui gaire polit, pero es que duc un parell de dies entre tenebres i crec que els meus pensaments estan resumits en aquests versos. Des del meu punt de vista tot el que diu aquest poema és cert i ningú pot amagar aquesta cruel veritat.


La buena amistad
Amable te parece,
Pero cuando más la necesitas,
Repentinamente, desaparece.

No hay que fiarse
De aquel que, tiernamente,
Sin ninguna maldad aparente,
Una rosa te da alegremente.

Pues hay que pensar,
Que cuando la cojas,
Sin poderlo evitar
Fácilmente te vas a pinchar.

Así es la amistad:
Una bella rosa
Que al estrecharla con fuerza,
Tu corazón hace sangrar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario