Sense tíol, per ara.

Muntanyes de pell albina

solcades pels dits humits

que s'hi arrosseguen lascius.

S'obren les portes del Cel

colgant-me en corbes sublims.

Mentre t'estimo les cuixes,

respiro el delit que et brolla

al veure que em perdo endins,

obrint-se't suaument els llavis

i erosionant-se amb l'alè

i el plaer, les nostres pelvis

ballen simfònicament

una cançó de cloenda

d'eixes tantes nits d'estiu.

Fotografia

L’altre dia vaig trobar,

Per un raconet de les golfes,

Un vell marc reposant

Gairebé a les fosques.

Dins, una fotografia,

Records de moments passats

Que ja mai tornarien.

Records d’altres dies,

De desitjos infantils

Que volguerem realitzar

I que mai es complirien.

Aquells nens de la foto

Amb les seves entremaliadures,

Bon gust per les llaminadures

I ganes de conduir una moto,

Mai més els ulls obriran

I diran:

“Vull fer-me gran.”ia,

Darrere la duna

I els dos amants fortament s'abracen,

contorsionistes a la mar declarada,

nuus i bells com al món arribaren.

La pell els llueix de sal carmelitzada.

Un i l'altre harmoniosos, s'alberguen

més enllà de l'aigua, entre dunes i arbres.

Punyents cornets que entren i s'amaguen,

i surten plens de glòria, lluents com marbres.

I els dos amants en plena aliança,

un dins l'altre en son zenit

s'estimen, avui, plens de gaubança.

El record romandrà a Formentera:

de sa existència equinocci,

nadir que al tard del temps els espera.