Què voleu que us digui.

És hora de partir
de creuar aquesta mar
esperant arribar
a port barceloní.

Toca deixar la llar
de murs blancs, terrat pla.
Quatre pins més enllà
i guaita dels tres mars.

Enfront un pou hi ha
enramada a xaloc
creuers amb flors i floc
faltar-hi pas la fresca.

Llavors la gent creurà que mai vaig voler marxar.
Així doncs hom s'equivocarà, sols partir vaig desitjar.

-

Creuada la mar restarà
com sempre vulgui-la recordar
i el meu desig prest veurà
la lluintor dels ulls que et podran contemplar.
-

I per molts anys pugui navegar
pel cor poder alimentar
d'escalfor i mirades captives
que s'oblidin d'enyorar les illes.

-

Llavors la gent creurà que mai vaig voler tornar
Així doncs hom tornarà a errar, mai vaig arribar a marxar.

-

Formentera jo sóc
a les venes llur sang
als ulls llurs ideals
lluesc i al puny llurs llavors.