Baix les pedres

Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt

les teves mans

que es passegen

lliures

pit i esquena.

sortit de varador La lleugera coentor de després que navega

I la violència

del moment

mesclant-nos

fugaçment.

vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.

A les nits

i en zones

humides

ix amb llurs

tímides antenes.

Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.

Ansia de libertad

Al ponerme a soñar,
Si pudiera volar,
Llegaría a un lugar,
Donde poderse expresar
Sea el camino,
Para llegar a mi destino.

Destino de felicidad

Y de una ansiada libertad.

Amorrada al piló

Fa una estoneta, fent els deures de català, m'ha sorprés trobar-me amb que havia d'analitzar un fragment d'una novel·la de Maria JAÉN titulada Amorrada al piló. M'ha cridat l'atenció perquè aquesta novel·la es va escriure l'any 1986 i parla, d'un tema que es troba en la boca de tots els adolescents darrerament, amb paraules que es senten molt. Després els professors es queixen de que estam molt malament...
A l'actulització d'avui posaré aquest fragement ja que estic en un moment de sequera poètica.
Records a tots :)

-T'esperen?
-Sí.
-Un home?
-Sí.
-Faràs l'amor amb ell?
-Jo que sé!
-Tan calenta com vas segur que te'l tires.
-No et passis, eh?
-És que t'estimo.
-Estàs llampat.

Maria JAÉN, Amorrada al piló (1986)

...

Me gustaría ser luna
Para que mi mirada y la tuya
Se cruzaran cada noche.

Me encantaría ser luna
Para, con sutileza y cariño,
Velar tus dulces sueños.

Me agradaría ser luz
Para, como el Sol cada mañana,
Colarme por tu ventana.

Me maravillaría ser nota
Para que al rasgar un acorde
Poder caer a tu lado como una gota.

Nunca olvides que te quiero,
Que por muy lejos que estés
Yo siempre te querré.

Addagio e stacatto.

(...)

(I ens tornem a somiar, eternament captius.)

Tocant-te

un crescendo

de carícia

i vertigen.

Tocant-me

et faig endins

mateix

de mi

empresonat.

(...)

T'estim

Hola al·lots! Com va tot?

Com es nota que hem tornat a començar la rutina, aquí no escriu ningú. :)

Si ho mirau vos adonareu que anam en decadència, cemençarem a juny super fort i hem anat baixant el ritme...

La meva inspiració ara mateix està lluny i hem costa posar-me a escriure pero avui he tengut un ratet lliure i m'hi he posat. Això es el que ha sortit, no rima gaire però per jo, te un significat especial.

Trob a faltar
Els teus ulls
Sobre els meus.
T’estim
Infinitament,
Moltíssim.

Ja pens per
On vagaré
Allunyada de tu
Notant la teva absència.

Jo caminaré per
On es juntin
Sol i Lluna
Entre terra i mar
Per poderte retrobar.

La amistad

Hola!

Ja feia molts de dies que ningú pasava per aquí a deixar el que li vagava per la ment per escrit, així que avui m'hi he posat i això es el que ha sortit. M'ha sortit en castellà i no es que sigui gaire polit, pero es que duc un parell de dies entre tenebres i crec que els meus pensaments estan resumits en aquests versos. Des del meu punt de vista tot el que diu aquest poema és cert i ningú pot amagar aquesta cruel veritat.

La buena amistad
Amable te parece,
Pero cuando más la necesitas,
Repentinamente, desaparece.

No hay que fiarse
De aquel que, tiernamente,
Sin ninguna maldad aparente,
Una rosa te da alegremente.

Pues hay que pensar,
Que cuando la cojas,
Sin poderlo evitar
Fácilmente te vas a pinchar.

Así es la amistad:
Una bella rosa
Que al estrecharla con fuerza,
Tu corazón hace sangrar.

Eivissa davant els ulls.

Ja està bé d'insultar la paraula amb combinacions bordes (de bord, poc pur). Ja n'hi ha prou d'anar fent passes de gegant quan encara no hem après a caminar com un pardal. Ja és hora de mirar una mica enrere i fixar-nos amb aquells que sí en sabien. No com nosaltres, torturadors de la paraula viva.
.

Eivissa davant els ulls.

.

.

Alta en sòcols de roca groguinosos

et miro encastellada sobre el mar

-mar que guareix, per jove, tota nafra,

i et somriu engrescat amb tots els vents-

.

des d'un tossal de glauques oliveres

i de púnica escorça cavernosa

de tombes, oh ciutat edificada

en vint-i-set centúries de fonaments, que aixeques

.

les teves cases blanques, jardins, escales, torres,

damunt una armadura molts de cops renovada,

i a la talaia del teu cel t'eleves
.
per esguardar un fragment d'aquest planeta;

els teus puigs, el teu mar. Dreta i quieta,

mentre llisquen ventades, ones, núvols.

.

.

Marià Villangómez Llobet

Poemes Mediterranis.

Què voleu que us digui.

És hora de partir
de creuar aquesta mar
esperant arribar
a port barceloní.

Toca deixar la llar
de murs blancs, terrat pla.
Quatre pins més enllà
i guaita dels tres mars.

Enfront un pou hi ha
enramada a xaloc
creuers amb flors i floc
faltar-hi pas la fresca.

Llavors la gent creurà que mai vaig voler marxar.
Així doncs hom s'equivocarà, sols partir vaig desitjar.

-

Creuada la mar restarà
com sempre vulgui-la recordar
i el meu desig prest veurà
la lluintor dels ulls que et podran contemplar.
-

I per molts anys pugui navegar
pel cor poder alimentar
d'escalfor i mirades captives
que s'oblidin d'enyorar les illes.

-

Llavors la gent creurà que mai vaig voler tornar
Així doncs hom tornarà a errar, mai vaig arribar a marxar.

-

Formentera jo sóc
a les venes llur sang
als ulls llurs ideals
lluesc i al puny llurs llavors.

Sin ti no soy nada

El recuerdo de la otra noche
Sigue acudiendo a mi mente
Y se ha clavado, como un broche,
En mi corazón, profundamente.

Al mirarte me pierdo,
No se como pensar,
Como decirte, como expresar
Lo mucho que te quiero.

Cuando nuestros labios juegan,
Nuestras manos se enlazan,
Mis sentidos de repente, se disparan,
Y en mi interior mil mariposas despegan.

Eres la pura esencia
De mi tímida mirada
Y de mi insignificante existencia.
Yo, sin ti, no soy nada.

Hilo de vida

Antes de esa despedida,
Yo estaba perdida
Por el amor de tus besos
Y el calor de tus abrazos.

Y ahora,
Que ya no estás
Aquí conmigo
Y te vas con otra amiga,
Me dejas perdida,
Al final del laberinto,
Buscando el hilo de mi vida.

Tiempo

Un momento de felicidad,

por un verano de esternidad.

Besarnos bajo la luna,

mirarnos bajo el sol.

¿Cuánto tiempo viviré en secreto?

Tiempo, ja, todo una farsa;

del universo él es su dueño

y juega conmigo, sin reparo.

Adentrándome en las aguas

Adentrándome en las aguas
Muy sola me encontré,
Y al notar tu ausencia
Enseguida te añoré.

Muy fría el agua estaba,
Transparente como el cristal,
Reflejos de brisa azulada,
Reflejos del sol como coral.

Mi mente vagó por recuerdos,
Recuerdos de tus ojos,
De tus caricias, de tus sonrisas,
De tus dulces besos.

Así más fría el agua noté,
Segura de que solo,
Con tenerte a mi lado,
En un segundo la calentaré.

Caña

Va apenas, la primera cerveza
y ya das vueltas en mi cabeza.
Me gusta la manera en la que bailas
y, sobre todo, como me encantas .
Sabes que me encantaría besarte
y por toda la noche, tomarte.


Yo se que a ti te gusta provocarme
por eso empiezas a contonearte.
Solo quieres que me explote la cabeza,
sin haberme tomado, siquiera 10 cervezas!


Lo que no sabes es que no solo me provocas
Sino que también me enamoras
Y me entran las ansias de querer morderte!
Ojala pudiera volver a tenerte


Mira como me haces sufrir
A veces siento como morir
Pero creo que es el alcohol
Combinado con un poco Rock'n'roll!

Me vuelve loco como juegas con mi mente
Luego la gente piensa que estoy demente
Dulce niña, mírame y haz que explote
Pero bésame y lograrás alborotarme


Lo que no sabes es que no solo me provocas
Sino que también me enamoras
Y me entran las ansias de querer morderte!
Ojala pudiera volver a tenerte


Ya van 3 cervezas y ya no puedo contenerme
Tu imagen en mi cabeza no ha hecho mas que marearme
Solo tú sabes como curarme
Por favor dime que te ame
Pásame un cigarro enciéndelo con tu amor y luego si quieres….déjame

Por cortesia de "Jurídico"

La mariposa de la flor

La chica tiene una mano,
En la mano tiene una flor,
La flor tiene semillas,
Semillas de su pasión.

Su pasión era muy fuerte,
Muy fuerte era su pasión,
La pasión de las semillas,
Las semillas de la flor.

La flor tiene un color,
El color de un amor,
El amor de una chica,
La chica de la flor.

En la flor se posó una mariposa,
Una mariposa multicolor,
Multicolor era el color,
El color de nuestro sol.

El sol ilumina este día,
Un día de mucha pasión,
La pasión de la chica,
La chica de la flor,
La flor con su mariposa,
La mariposa multicolor.

Follies

Els manyecs dels llençols

que s'ajusten ells tots sols

al voltant del teu cos

blanc, suau, clar i deliciós.



Aquella olor despresa

de la dolçor de l'entrecuix

al sentir-la ma ànima cruix

acostant-se a vós per presa.


vull sexe
sexe vull
sexe a dalt
sexe a baix
a la dreta
a l'esquerra
sexe oral
oral el parlar
parlar de sexe
sexe parlant
parlar sempre
tot l'any parlant,
parlant de sexe
tot l'any,
un any amb tu
un delit sexual
sexe, sexe, sexe,

Nuestra infancia

Ahir estava amb un infant a la tarda i li vaig fer un comentari que per sa seva edad hauria d’ahaver entes. Varem agafar una granota i li vaig dir que si volia que li dones un petó per que es convertís en príncep i em va mirar amb carra de: bona al·lota, que punyetes dius?- vaig pensar que sa infancia que naltrus tenguerem no es pareix a la dels infants d’ara, ha canviat. Fins i tot els herois dels dibuixos animats que naltrus véiem també han canviat, per això hem vaig posar a escriure, perquè tots naltrus recordem aquell infant que duim dins i que ara hem amagat. Després d’aquesta introducció de lo més pesada ve es poema que m’acab d’adonar de que està en casteññà i sa introducció l’he fet en català. Però com que per aquí entenem de tot esperc que perdonaeu aquest descuid.



Nuestra infancia
Está llena de dulces personajes.
No nos dejan inquietud
Sino las vistas de un paisaje.

Blancanieves con sus amigos
Nos lleva al bosque de excursión,
Y con Robin Hood
En el castillo hacemos una intrusión.

Con la sirenita
El fondo del mar se visita
Y con el Rey León
Nos vamos a la sabana de visita.

Todos estos y muchos más
Son personajes de nuestra infancia.
Ahora que cada día maduramos más
Los estamos dejando muy atrás

Pero no los tienes que olvidar,
Cuando la juventud te supere
Párate a recordar
Y verás en tu interior, un conocido Peter Pan.

Bona nit blanca roseta

Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vos.

Que enc que la mar tornàs tinta
i enc que el cel de paper fos,
fossen es h�mens notaris
i de cada un n'hi haguès dos,

no abastarien escriure,
ma vida, es nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i es que passarem es dos

i estic en ses confiances
que ara vendran es mellors.
Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors.

Te quiero un montón

Espero que la próxima salga mejor.

Con el calor de la noche
No podía yo dormir,
En la oscuridad de la noche
Me puse yo a escribir.

Contemplando la luna
Su inspiración me acercó,
Rodeada de estrellas
Con su luz me iluminó.

La observé con atención
Y al poco, un pensamiento
Atracó en mi corazón:
Te quiero un montón.

desequilibri prematur

Anyor tes ulls vivaços

tes perles somrients

aquell tarannà discret.

Res desig que amb tu restar

abraçar-te al sol pondre's

i contemplar-te al ell sortir.

Sentir ta afruitada olor

restar sempre a ton recés.

Ser l'arbre que en tu hi fa arrel

.

que sigues la terra que alimenti mon fullam

.M

créixer pel cel i veure't gaudir de cap millor ombra

.

que el teu delit empleni mon vell esperit.

.A

Sigues l'escultura que enveja la pedra

.

el senyal que orienta al mariner

.L

I sempre permet-me ser

.

el corrent que a bon port trobis recer

.A

el braçam que t'alci a volar

.

el cor que al sentir-te soni ses campanes.

.R

Mots carents de rima i tamany

.

doncs garjoles no necessiten mes sentiments

.A

ni l'alexandrí ni el serventès puc menester

car el que us dic no eixiria del tot sincer.

Ç

Siga

jo

l'au

i

vós

llur

caçadora.

A

Amagro hasta luego.

Estavamos tu y yo sentados frente al mar

contemplando las olas bailar

al suave compás de la brisa

en esa noche con cielo de plata.



Todo cuanto un enamorado quiere,

sin embargo, yo estava triste.

Sabía que el tiempo no esperaba

y que la amarga despedida azechaba.



PD: No me sent molt inspirat ara :( [Es dijous a s'altre costat promet més :) ]

Colls de Dama al firmament

--------------Clars raigs de Sol al cloure-----------A

V--------------tot caient ell magestuós--------------

-------------i els teus ulls, cristall, ploure.---------M

I-------------Lluna, Venus, Mart ufanós.------------

.-.

D------------Lllur Lluna pinta ton rostre-------------

-----------baixa pels teus monts, deliciós---------O

A-------------Entra al triangle perfecte--------------

------------tastant ton fruit més dolçós-----------R

.-.

Caigut el rei prest ix la reina de la nit. Tota ella enjoiada per corts de perles i llumers. Engalanteixen la infinitat que amb il·luminació contemplen tan noble dedicació.

.-.

I els estels amb la mirada

contemplen tal magnificació

cercant per l'estrellada

tes carícies i estimació.

Lo peor del amor, Joaquin Sabina

Lo peor del amor cuando termina

son las habitaciones ventiladas,

el puré de reproches con sardinas,

las golondrinas muertas en la almohada.


Lo malo del después son los despojos

que embalsaman al humo de los sueños,

los teléfonos que hablan con los ojos,

el sístole sin diástole sin dueño.


Lo más ingrato es encalar la casa,

remendar las virtudes veniales,

condenar a la hoguera los archivos.


Lo peor del amor es cuando pasa,

cuando al punto final de los finales

no le quedan dos puntos suspensivos…



PD: tampoco me mal interpreteis por esto XD

Y soñe...

Te soñé, sentada junto al mar, plata y azul,

empapada contemplando, aquellas olas bailar.



Te abracé, por la espalda. Un deseo:

un suspiro, eso labios volviendome a besar.



Te llevaré pequeña, al mundo de mis sueños,

cierra los ojos y yo te haré soñar.

Notas van y notas vienen.

He descobert que es camp musical també m'isnspira. Jordi m'agradaven molt es teus super poemes. Per què no n'escrius algun més?



Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

Suaves, fuertes, cortas, largas,
Corcheas, fusas, blancas, negras,
Todas son importantes
Si la música amas de verdad.

Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

Esta oscura noche

Crec que he retrobat la meva inspiració.

Esta oscura noche,
Pocas horas he dormido.
Mirando por al ventana
Tu recuerdo, en vela,
Me ha tenido.

Yo buscaba en las estrellas
Un reflejo luminoso,
Como el de una vela,
Para el recuerdo de tus ojos.

Buscando y buscando,
No lo divisé,
Pues en esta oscura noche
Las estrellas no encontré.

Súbitamente hacia luna miré,
De lo preciosa que era
Boquiabierta me quedé,
Pues en la cara vista
Tu dulce rostro encontré.

Me besaste

Me besaste, tres veces, en aquella noche

a la luz, tenue, de sonrojadas estrellas.

Riendonos y mirandonos, con vergüenza,

teniendome a mi, rodeado, entre tus brazos.

Ansío solo, otra noche. Otros, tres besos.

Senyor x

Jo crec que ja tocava actualitzar per part meua, així que avui m’he posat a escriure. Esperc que us agradi.

Ahir una nota vaig trobar,
Anava dirigida a una al·lota
De part del “senyor x”,
Qui la va firmar.

L’al·lota jo podria ser
I el “senyor x”, tu el vares fer.
No podré mai aquella nit oblidar
Així com sempre amb tu podré somniar.

L’altra nit als teus braços
Molt petita em vaig sentir
Però ara pasant els segons
Li he trobat un cert sentit.

No tenc forces per ignorar
Els sentiments que del cor surten,
Només creats per estimar
Ni s’ignoren, ni s’esfumen.

L'atzar mai truca dos cops.

Una ciutat està dividida per districtes que alhora estan segmentats per barris i carrers. Aquests estan formats per illes d'edificis que sovint esdevenen grandiosos ruscs on les abelles i els abellots rondinen d'un lloc a l'altre sense parar. Les illes s'organitzen en portals o escales que porten a cada abella al seu niu.

Ella pujada com cada dia les escales tot pensant amb aquell "sí" que no es va atrevir a dir temps enrere, estava preocupada al veure's incapaç de superar-se, es veia estancada allà, envoltada d'una ciutat gris que feia joc amb la seva vida ni blanca ni negra. Acabava d'arribar al 3er 2a, només una volta de clau la separava del seu ja massa comú martini bianco.

De sobte per la cua de l'ull veié que per l'escala pujava acostant-se-li un senyor amb capell i gabardina. Es plantà a un escàs metre d'ella i li mostrà una moneda que per com es veia devia ser força vella. L'homenet somrigué i li demanà, "cara o creu?". Aquella situació li feu la suficient gràcia com per deixar la clau penjada del pany uns instants i contestar-li "cara".

La moneda començà a donar voltes per sobre ells dos on l'espera es va fer gairebé infinita abans de que el metall caiés entre les mans d'aquella ombra misteriosa. "Ha sortit cara, tingui la moneda", i l'ombra s'entornà per on havia vingut.

Aquella nit ella tingué la certesa d'haver-se creuat amb l'atzar i acabà de buidar l'ampolla del vermut a la vora de la xemenella del seu petit saló.

Una idea original de la Sara

En el nirvana

Mentre estavem tu i jo asseguts an el banc

i tu el teu cap reposares sobre mi

vaig sentir el meu cor bategant ben fort sang,

fent-me així saber que encara jo era aquí.


Al amagt em jugat amb la gent

jo amb el temor que això siga fugaç,

que no siga més que un simple passatemps

i s'acabi rompent el delicat llaç.


En veuret partir jo vaig quedar amoinat

¿Què sirà del destí d'un enamorat,

en el silenci de la cruel soletat?


Jo no faig més que pensar amb el teu somriure

que em va fer volar per damunt d'aquell arbre.

En el nirvana jo vaig poder viure!

Nova vista

Opinau aquí sobre es nous colors des blog o digue que farieu

Estats de vigilia

Bé diguem que en tot aquest temps he pogut fer de tot hi aquí hi ha un poquet d'aquest tot. A parts de somnis i parts de fantasia.

Sumergit dins el pensament

enmig del meu cap perdut

sent arrossegat pel vent

com un petit laüt.

Buscant continuament la llum

del resplandor d'aquell far

que desde tant i tant lluny

es veu d'enmig la mar.

Amb l'esperança d'arribar

a terra ferma a bon port

on podre ja reposar

sense tenir cap por.

Navegant enmig del desert

naufragant dins l'esperit

d'aquell mar de color verd.

Per què em toquen cent dits?

Dins la boira del meu cap

i la llum darrera el vel

el meu llaüt va encallar

sense llum ni estel.

Desorientat, sense camí

endut pel vent de mestral

cansat em vaig adormir,

suran pel mar de sal

...

Compte de fades

enamorades.

Compte d'un naufrag

encaptivat.

...

Estirat jo damunt la sorra

de la petiteta cala

la brisa em va tocar

suau, i vaig despertar.

En obrir el ulls poc a poc

i veure l'illa deserta

i no saber on soc

i la barca meva estesa.

Em vares trobar tremolant

mentre em miraves

d'una manera semblant,

en l'illa de fades.

La por se començar a esfumà

el mar està com un mirall

on s'hi reflexa la lluna

de llum blenca i especial.

Però com sempre surt el sol

després d'una tempestat

mes en va canviar la sort.

Ies farà realitat?

Despertaré al teu costat

i podré jo admirar-te

i tot serà veriatat

i podré acariciar-te?

...

La gran història

on tot és real,

de fantasia

com es natural

...

adéu thalassa, adéu 33.

Record que quan era més jove moltes nits d'hivern a la vora de la xemenella estava amb mon pare veient Thalassa pel canal 33.Era un programa que cap dels amants de la mar i de tot el que l'envolta ignora. Aquest programa des de feia molts anys ens feia descobrir les infinites vessants de la gent i les espècies de la mar d'arreu del món, incloses les Pitiüses i les Balears. Ara fa unes setmanes vaig veure un tros de programa on hi practicaven la pesca de rall a un poblet cubà, una modalitat de pesca tant formenterera com universal.

Si Déu no hi posa solució, o més aviat aquells homes que tenen el poder de decidir què podem i que no podem veure al nostre aparatet de veure coses pot ser que aquell hagi estat el meu últim capítol de Thalassa. Amb la nova TDT Canal 33 no hi ha cabut, no l'han deixat cabre. Que per cert, després de Thalassa, aquest mateix divendres ens oferí una Carmina Burana en concert que fou espectacular.

Sempre havia cregut que l'arribada de la TDT significaria una obertura d'objectius, amb la inclusió de la BBC o France 2, però no, resulta que ens omplen la pantalla amb 24 canals de venda per correu i productores passades d'època, això sí, totes elegides des de Madrid i en castellà. Deu ser la manera d'entendre la diversitat social i el plurilingüisme que tenen a la capital del regne.

En aquesta ràfega hem tingut la baixa de tv3 passant a tv3-CAT. I de poc consol em serveix que Antoni Martorell, director general d'IB3 digui que per omplir els continguts de la televisió en català ja hi ha la nostra més que coneguda IB3. Us imagineu sentir dir al director de TVE que hi sobren els més de vint canals en castellà, que per això ja hi ha els seus?!

En aquesta Europa sense fronteres que anam fent a empentes i espitjades, algú està aixecant murs audiovisuals autonòmics. Són els mateixos que s'omplen la boca de la paraula llibertat quan convé als seus interessos peròi que restringeixen tant com poden el nostre dret a viure amb la nostra llengua en plenitud funcional i a la pròpia cultura, el pròxim objectiu podria ser l'escola, el darrer reducte d'una certa normalitat i un obstacle per a la conversió d'una llengua majoritària -encara- a les nostres illes en llengua minoritzada/subtituïda. A altres bandes ja ho han aconseguit, es tracta de dividir-la en compartiments estancs i sotmetre-la a una forta pressió externa.

Text extret de Sa Barretina Vermella a dia d'avui.

Projecte mut II

Aqui hi ha s'altre

Projecte mut

Be només dir-vos que estiré una semaneta per aquí per allà i no actualitzaré però vos deix un vídeo de ses festes de san Joan anticipades de Can Jordi.
:)

El meu desig

Crec que després de tot el temps juga en la nostra contra i a més juga brut "tempus fugit". I es que he perdut el temps buscant aquelles paraules per dir allò tan simple però que ens costa tant. Aquest fragment del poema ja no te el mateix sentit que havia de tenir.

Quan em mirares asseguts en el banc
vaig sader que jo m'estava tornant boig,
i es que el meu únic i més gran desig
només era agafar-te de la ma.
.
En aquella fosca nit vaig mirar al cel
on vaig poder trobar un petit estel
fugaç, suficient per demanar-li amor,
però em falta sang per dir-te que sent el meu cor.
.
Dormiré en somnis
d'un paradís
viuré escriguen
allò que sent.
No tenc paraules
per poder dir-te:
T'ESTIM.

Día de playa...

Sincerament aquest poema no té ni gaire rima, ni gaire sentit. Pero estic confusa i es s'única maner d'expresar el que sent ara mateix. M'agradaria amics meus i no us sap mal, que actulitzaciu es blog valtrus també perquè l'estic acaparant tot jo jeje. No vos ho prengueu tampoc tot al peu de la lletra. Records a tots dos.

Hecha un lío estoy
y más de mil vueltas
al mismo tema le doy.

No hago más que pensar
en esta tarde en la playa
y no hago más que suspirar...

Me tienes intrigada,
cuales fueron tus sentimientos
cuando tuviste mi mano agarrada?

Me extrañaron tus gestos,
nuestras manos enlazadas,
y más tarde, masajeando mi espalda,
tus dulces manos.

Si pudiera averiguar
todos tus sentimientos
podria ser libre
y dejar de pensar.

Empren el vol...

Em vaig despertar a mitjanit

envoltada d'un abraç de foscor

i em va asaltar un pensament empenedit:

si tu hi fosis, tot seria millor.

.

No hi ets perquè no vols,

perquè la teva llum s'apaga

i sense adonarte'n t'amagues,

per què no emprens el vol?

.

Així podries sentir-te lliure

de tots els pensaments negatius

que al teu cap es lliuren

i dir-me per què no vius.

Me gusta...

Me gusta
Las estrellas en la noche observar
Y en la luna, tu rostro encontrar.

Me gusta
En el mar adentrarme
Y bajo sus aguas deslizarme

Me gusta
Irme lejos i sola,
Con la mínima luz de una vela

Y pensar que soy algo
que casi, casi vuela.

Mentre vaig remant al vent

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus somnis dorm

un dels set mars pirata

amb la botella de ron,

acabant tot al despertar.

"Com corsari

que torna al port

sense el somni

d'aquell tresor."

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus sentiments

hi trob aquell cavaller

que en el gran enfrontament,

ell no va saber que fer.

"Com trovador

que no escriurà

l'alba d'amor

a la dama"

Només esperc que algun dia

això no siga una fantasia,

al final tinga aquell tresor

corsari, del meu amor.

Avui no tenc es cap per poesies ni tampoc quadrar rimes, així i tot m'agradaria que penseu fredament una pregunta ben senzilla.

L'home per viure necessita alimentar-se, necessita menjar. Sense menjar morim. Idò, si no havessim de menester menjar per sobreviure, realment necessitariem/necessitam res per esquivar la mort?

:)

Ya he encontrado a mi muso, jaja. Aquí empieza mi nueva etapa de inspiración.









Lanzando un suspiro al mar,
Me encontré yo ayer,
Sin nadie a quien besar
En el atardecer.

Sin el calor de tus brazos
Me hago pequeñita,
Sin la pasión de tus abrazos
Me quedo encogidita.

Vuelven a llover
Sobre mi rostro,
Imágenes al atardecer
De tu bello rostro.

Y me quedo pensativa…
Y sin mucho ánimo concluyo
Que sin mucha inventiva
Moriría por un beso tuyo

sense títol.

Desitjaria ser una flor
una rosa fresca i tendra
de color roig argenta,
la més bonica de tot l'hort.

-

Cada matí em bategaria el cor
estant jo flor humida de rosada
esperant veure't baixar l'escala
i acostar-te a sentir la meva olor.

-

Puix els teus llavis roçaria
tot amagant totes les meves pues
per no esquinçar la pell que t'abraça
-

T'encisaries de la meva olor
però m'enamoraries d'una fragància
que evita que em sequi per la pròxima matinada.

En un lugar de ensueño

Me haces sentir tan pequeño

pero con ganas de comerme el mundo,

cuando entre tus brazos me hundo.

-Y se que estoy en un lugar de ensueño.

Si yo me sintiera dueño

alguna vez de sus lábios al besar,

mi alma, hará ella, sublimar.

-Y al fin sabré que es un lugar de ensueño.

Su beso es mi anhelo

culpable de mi locura

si consigo obtenerlo

espero, sea la cura

Para alguien muy especial

Anhelo tu mirada

cuando oscuro está.

Anhelo tu sonrisa

cuando tu no estás.

Me faltan tus ojos

en la oscuridad,

y tu sonrisa

para la felicidad.

...

Estoy triste
Cuando me faltas
Estoy triste
Cuando no estás

Me falta el aire
Cuando me miras
Me falta el aire
Cuando te vas

A mi faltar
Tu te pones triste,
Como yo cuando no estas

A tu faltar
Yo me pondré triste,
Al saber que no vendrás

El so de l'enyorança

En part està escrit per la nit hi ja sabeu com són el somnis un poc avegades sense sentit peró amb molt significat.

És aquell record

d'aquell músic

en mig des port

sense amic

Segur que és ell

mirant la mar

qui em fa somiar

amb el far vell

Amb aquell joc

a mitga llum

amb aquell foc

sense cap fum

Mentre toques

captivador

de les barques

de pescadors

Vell violí

aquest dolor

que em fa parir

és d'amor

Sa nostra cultura

Sa nostra cultura hem de salvar.


Ahir sa inspiració
soptadament, em va arribar
i amb tanta força,
que així ho vull contar.

A sa nostra cultura popular
més propaganda li hem de dar
perquè si no ho feim naltros
ningú més ho farà.

Sa barretina,
vermella i elegant,
fa joc amb sa emprendada
de plata i coral.

S'hàgil ballador
amb els seus salts elegants
impresiona sa balladora
mentre va passejant.

Sa nostra vestimenta
molt elegant és,
i s'emprendada, d'or o plata,
bé ens complementa.

Es vestit de color blanc
pes dia de sa boda és;
i es de llista,
per cada dia des mes.

Si més coses com aquestes
valtros voleu saber
deixar morir sa nostra cultura
és lo que no heu de fer.

Cal·ligrama

---I---------------a
---l-------------r--------------------------Ç
---l-----------e--------------------I
---e--------r
---s------b-----------------M-a-l-l-o-r-c-a
-------a--------------------e
A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z
---a--------o---------------o
---l---------r----------------r
---e--------m-a-r------------c--------------S
---a-----M-e-d-i-t-e-r-r-à-n-i-a -----Eivissa petit bocí
---r--------n ------------------------de la terra catalana
---s--------t -------------------que arrancà la tramontana
------------e-----un castell --------i enmig de la mar florí
------------r ----------------FELIP CURTOYS-eivissenc
.---------C-a-s-a----N-o-s-t-r-a

Per una amiga

Aquest el penjaré fent cas a una petiteta petició (va amb misatge ocult).

Passant els millors moments

esgronsant-mos en el temps

record el teu somriure

No el podré mai olvidar

assumeixo la meva sort.

Me veig del tot incapaç

a amagar el meu secret

recordant el teu abraç

tenint-me amb el teu braç

aquell sofocant estiuet.

Tigre o león

Si de verdad quieres a una persona, no te importa como sea ni lo que ven los demás en ella. Lo que cuenta de verdad es el amor que tu sientes hacia ella.

.

Seas paloma o gavilán,
Seas ardilla o tejón,
Siempre serás un galán
Dentro de mi corazón.

Dentro de mi corazón
yo siempre te llevaré,
Seas tigre o león,
Yo siempre te amaré.

Eclipsi

Si llegiu aqueixos mots és que nos no hi som
set-cents anys fa que vinguérem a alliberar
aqueix roc tan salat que del blat prengué nom
lluna de ponent caigué i nostre estel s'alçà.

Estel que brilla damunt quatre illes del món
que resten a orient de la mà que ens ensenyà
de primeres cantar, ballar i de tot parlar
després a oblidar nostra mare i a perillar.

Avui encara hi som demà potser que no
poc a poc igual que guerrer occit caiem
rajant aquella sang que ens distingí
Pirineus enllà amb Borrell front del sarraí.

Oh! Vella nau brava que aguanta el temporal
que bufa de ponent apagant nostre foc
encès hui per quatre resistents celestials.
Com desgastats per la ponentada rocs.

Belles donzelles que resten impassibles a l'aguait de la nau que veieren marxar amb sos amors.
Rosa en mà, seca i punxeguda que els jorns que bufa ponent plora algun pètal massa sec.
Creuen creure que aquell dia es repetirà abans de que la flor plori la darrera llàgrima,
llavors només punyir farà, com destorb pels vents ponentins que fort hauran arrelat i la tallaran.

Doncs mariner
sols la mar
per pàtria té
però una llar
sempre
haurà de mester.

9 de maig

Aquesta vegada os deixaré una petiteta història un poc enrevessada des passat 9 de maig. Desitg que os agradi i que al llegir-la os ho passeu tan bé com jo escrivint-la.

Es disapte jo vaig trobar un amor,

aquell dia de maig en aquella nit.

Estant en soletat m'entraren al llit

i em va ser revelat aquell nou tresor.

En l'arribada d'un raig de fragil claror

va se el meu desig molt ben elegit,

i es que estant marejat i mitg adormit

no vull ser separat i se'm rompi el cor.

Enmitg d'aquella maleïda negror

de la fosquetat jo em vaig tornar boig,

no crec que jo hagés passat mai tanta por.

Jo només esperc que no siga capaç

de deixar-me. Jo a ella li dedic

s'escrit desitjant que siga eficaç.

Flor de almendro

Aquí us deix un poema, aquest en castellà (tendré que fer-ne en català i poder anar variant...), sobre un floreta blanqueta i petiteta que se pareix molt a sa flor de cirerer, és sa flor d'ametller. Esperc que us agradi.

.

Con un suspiro de vida,
con una rosa florida
y con una flor de almendro,
yo voy a tu encuentro.

Beso salado de mar,
suave suspiro de paz,
beso dulce al amar,
fragancia de miel y azahar.

Con tu salado suspiro,
con mi dulce aliento,
cuando yo te miro
me besas como el viento.

Y ahora que es invierno,
eres flor de almendro
y cuando sea verano,
serás rosa en mi mano.

Les Flors de Dafne.

Bona lectura a tots els navegants que atraquin a Flors de Cirerer, jo sóc en Barretinaire, un nou component d'aquest racó tan florit de la nostra blogosfera pitiüsa. Esper que l'estança us faci profit i per presentar-me ho faré amb una mescla de mitologia disfressada de sonet.

LES FLORS DE DAFNE
Tres flors color rosa té el roser

savia mescla de la natura.

Del blanc s'engendrà la puresa

del vermell la passió que em manté.

Com tant m'inspira aquell son color

amb delicadesa culls la flor

un tany el que fa més bona olor

i extàsia'm demà amb desigs d'amor.

Dafne tota tu m'enamores

l'or de ta trena i la mar per ulls

Ai tant de bo llorer no fores.

Desolació que em conquereix

al portar-te hui aquestes roses

baix de l'arbre que t'engarjola.