SES FLORS DES CIRERER

El magraner

2011-07-30T22:44:00.001+02:00

Generós s'acomiada de l'estiu

i tenyeix de roig el gairebé extint

fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint

de la ramera amb un posat altiu,

amb el primer tacte d'un cel que plora

la pell s'humiteja amb l'aigua esperada,

quedant la dolçor, oberta i badada.

I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,

atrets pel seu color, les mans dels joves,

amb els dits rodejant-ne les escloves,

voregen delicadament el fruit

esberlant-lo suaument pel punt badat.

I els llavis, en tastar el gust vedat

del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.

Lluny amor

2011-07-05T21:57:00.001+02:00

Lluny amor

Ai Thalassa, jove i capritxosa,

que amb el seu mantell mediterrani

tombà, com de l'arbre la camosa,

aquesta illa del seu conterrani.

Lluny és la Dea mediterrània

d'observar, hàbil, com ha posat

la gent d'indrets germans en zitzània.

Manco els cors plens d'amor acusat

que es saben trobar de forma airosa

fins perduts en esta mar puntosa.

I a l'unísson sens ningú que els mani,

el desig d'amar que han disposat

els val per vèncer el Mar imposat,

atrets per una plaent insània.

2011-07-01T14:46:00.002+02:00

Mirant per la finestra estic,

observant el cel blau d'aquest matí,

i pensant en tu escric

lo molt que jo t'estim.

Sol y Luna

2011-01-11T17:44:00.003+01:00

La Luna y el Sol

muy enamorados estaban,

antes que la noche y el día,

cruelmente, les separaran.

Ansiosos por volverse a encontrar,

idearon mil maneras descabelladas

para poder al tiempo engañar

y esconderse tras estrellas plateadas.

Al final, tras mucho meditar,

el Sol eligió de manera deliberada

en tu cuerpo resucitar

y aparecer tras tu mirada.

La Luna en lo alto permaneció

pues la Tierra iluminada debía estar.

Como nadie se lo agradeció

ella también decidió marchar.

Vio al Sol en compañía,

una muchacha humilde y morena

que con su sencillez oscurecía

el esplendor de la luna llena.

La Luna al Sol para ella quería,

así que para llamar su atención

decidió que la mirada iluminaría

de la muchacha en cuestión.

El Sol al ver luz resplandeciente

en esa joven y dulce mirada

se acordó, repentinamente,

de su añorada amada.

Con fuego y hielo

nuestros corazones enamoraron

y los señores del cielo

allá, a lo alto, regresaron.

Sol resplandeciente,

Luna austera,

se aman durante el eclipse

y se besan en luna nueva.

Bones festes!

2010-12-24T20:45:00.002+01:00

Fa casi dos mesos que ningú deixa per aquí la seva petjada. Veig que estam tots una mica eixuts i ocupats en altres assumptes. En el darrer mes no hem deixat un momentet lliure per a què les muses ens visitassin.

En tal dia com avui, que a banda de preparar el sopar no hi ha gaire cosa més que fer, us desitj a tots unes molt bones festes.

Sense títol, de moment

2010-11-07T21:33:00.006+01:00

Escondida tras un blanco velo

espero, impaciente, tu llegada.

A través de un mechón de mi pelo,

te sigo, fijamente, con la mirada.

De pronto tus ojos cambian de dirección

y en los míos fijan su mirada.

Tu mirada me deja paralizada

y de pronto, me da un vuelco el corazón.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

La blancura de tu piel

entre mis dedos aparece,

y en tus labios, la miel

de una tarde que anochece.

Dos estrellas brillan en tu rostro

como flores en el mes de abril,

cuando tu piel me roza me frustro

pues no se como proseguir.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

En la oscuridad de la noche callada,

una luz en el horizonte reflejada,

nos indica con dulzura la llegada

de un nuevo amanecer.

Se acabó la mágica noche

en la que olvidamos nuestro temor,

dejamos atrás nuestra inocencia

y nos venció el amor.

Illa d'or i argent

2010-11-05T02:07:00.002+01:00

Al marxar contemplo l'illa per

darrer cop i sos estanys em miren.

Són sos ulls que en jo partir m'observen

i acomiadant-me'n tornar ja esper.

Prest serà pròxima Barcelona:

grans avingudes amb finestral.

I allà resta l'amor ancestral

sent els seus sospirs airina bona.

Amb el goig de les seves carícies,

somiar faig allà a la llunyania,

ruta d'amor i companyonia,

teves, oïdora d'estes primícies.

Navegant per camins d'or i argent

lluny de tota dubtosa cruïlla

i aïllant-me delitosament, illa

esdevens entre esta mar de gent.

Oculta mar enllà

2010-10-20T13:52:00.001+02:00

-II-

Aturat contempla en el record

les cales, gents i festes que enrere

deixà. Cercant un lloc on absort

abocar-se a ciutats i pensaments.

Ignorant, encara, descobrir

que l'aventura bé esdevenia

desventura de l'enyor. I un bri

d'esperança a sons ulls eixiria

en olorar la sua sal marina

que envolta la terra ara prohibida

i despentina suaument l'airina

els pinars i savines que omplen l'illa.

Emblanquinades cases que em veien

créixer i viure dalt d'est món que brilla.

Oculta mar enllà

2010-10-19T23:57:00.006+02:00

-I-

Amb petites passes caminant,

rodejat per rius intermitents

de llums: estels caiguts abdicant

de l'espai diví que els pertocà,

motoritzades vénen i van

llurs testes torrent avall, cansades,

sens gaudi que els resulti aïllant

de l'avern que creuen natural.

Arribats a ses cases, amb vistes

a riades de ferro i d'asfalt. Tristes

les ànimes que no han après

que en la mirada ben presa mar

enllà hi ha vida i joia per

aquells qui la saben apreciar.

Des de la llunyania record aquells vells sons ancestrals...

2010-09-27T16:52:00.003+02:00

Veig que es final de s'estiu i s'inici des nou curs ens han deixat eixuts a tots tres. Jo ja em començ a preocupar perquè és agafar boli i paper i res queda bé.

Però que hi anam a fer?

Molta sort en aquest curs que ha començat!

Sense tíol, per ara.

2010-08-12T13:56:00.006+02:00

Muntanyes de pell albina

solcades pels dits humits

que s'hi arrosseguen lascius.

S'obren les portes del Cel

colgant-me en corbes sublims.

Mentre t'estimo les cuixes,

respiro el delit que et brolla

al veure que em perdo endins,

obrint-se't suaument els llavis

i erosionant-se amb l'alè

i el plaer, les nostres pelvis

ballen simfònicament

una cançó de cloenda

d'eixes tantes nits d'estiu.

Fotografia

2010-08-06T11:12:00.003+02:00

L’altre dia vaig trobar,

Per un raconet de les golfes,

Un vell marc reposant

Gairebé a les fosques.

Dins, una fotografia,

Records de moments passats

Que ja mai tornarien.

Records d’altres dies,

De desitjos infantils

Que volguerem realitzar

I que mai es complirien.

Aquells nens de la foto

Amb les seves entremaliadures,

Bon gust per les llaminadures

I ganes de conduir una moto,

Mai més els ulls obriran

I diran:

“Vull fer-me gran.”ia,

Darrere la duna

2010-08-05T10:29:00.001+02:00

I els dos amants fortament s'abracen,

contorsionistes a la mar declarada,

nuus i bells com al món arribaren.

La pell els llueix de sal carmelitzada.

Un i l'altre harmoniosos, s'alberguen

més enllà de l'aigua, entre dunes i arbres.

Punyents cornets que entren i s'amaguen,

i surten plens de glòria, lluents com marbres.

I els dos amants en plena aliança,

un dins l'altre en son zenit

s'estimen, avui, plens de gaubança.

El record romandrà a Formentera:

de sa existència equinocci,

nadir que al tard del temps els espera.

Ramor o música?

2010-07-15T22:36:00.003+02:00

Ja me diereu que vos pareix!!

Tick-tack

2010-05-23T20:49:00.004+02:00

Tick-tack:

Reloj que camina.

Reloj:

Corazón que el tiempo indica.

Tiempo:

Traicionero que asesina.

Traición:

Bomba que al alma implica.

Bomba:

Corazón que de latir termina.

Corazón:

Como un reloj, asesino de tiempo y de vida

Revolución

2010-05-11T16:08:00.005+02:00

Hola! Com va tot?
Aquesta semana que hem deixat he estat, juntament amb uns companys de classe, fent una ruta literària per Andalusia. Sent per allà, escoltant i estudiant vides de poetes de la Generació del 27 m'han ajudat a escriure. D'aquest viatge han sortit un parell de poemes que ja aniré penjant. Aquí en ve un.
Aquest en concret el vaig escriure en un trajecte de bus de Sevilla cap a Màlaga.
Esper que us agradi.

Por el Al-Andalus paseando
Con ánimos de revolución,
La bondad de una paloma
Me trajo la inspiración.

Con la ira del fuego
Ardiendo en mi interior,
Contemplar la Giralda
Me trajo una paz ulterior.

Empecé por recordar,
En nocturna soledad,
El brillo oscuro de tus ojos
Y de tu corazón, la adversidad.

Tu alma, como el diablo,
Me ha robado mi amor,
La fuerza de un plumazo
Y mi paz interior.

Ya no quiero tu querer
De profunda falsedad.
No tengo nada que perder
Al pedir mi libertad;

Pues en cualquier momento,
Una sirena se te acercará
Y, sin que te des cuenta,
Con su canto te enamorará.

Antes de que te acerques al mar
A escuchar ese canto mágico,
Prefiero estos versos terminar
Ya que no quiero final trágico;

Pues te di todo mi amor
Y solo me dejaste desilusión,
Así que buscaré una bella flor
Que me devuelva la ilusión.

Y aunque al principio
Tu recuerdo me deje perdida
Sé que encontraré
El hilo de mi vida.

Clausura''

2010-04-04T12:58:00.002+02:00

Els pins, columnes;

els rosaris, capelles;

el roc, un gran temple.

Tot i cadascun

d'aquests racons

m'hi porten al centre:

un claustre a l'enèsima potència.

Horitzons buits,

és perduda l'esperança

i el Sol s'amaga:

monòton.

Res varia, és

la regla d'aquesta

ésglésia. Tot resta

on era i es venera.

Enclaustrats, amb

l'hàbit de rostres

avesats amb el sabor

de la dolçor oblidada.

La teva mel ja tastada

massa dolça per poder-la

oblidar.

Escapar:

la nova meta.

Claustrofòbia: La claustrofòbia és la por infundada a estar en un espai tancat i les manifestacions del qual són les sensacions d'ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pànic

Die Zauberflöte

2010-03-18T18:34:00.008+01:00

Hola!
Avui crec que no escriuré gaire, simplement us deixaré per aquí dos vídeos de l'òpera La flauta màgica de W.A.Mozart.
El primer es de la primera intervenció del que es conegut com els tres nins que surten al llarg de l'òpera aconsellant els protagonistes.
Al segon, es veu la que podríem dir que es l'ària més coneguda d`'aquesta òpera: La reina de la nit.

Esperc que us agradin!!!

Tornant d'Ègara

2010-03-17T01:55:00.002+01:00

Fanals que il·luminen

la foscor, corrent.

Hipnotitzat pel trec

tec del tren sonor.

Les mirades mortes,

tothom és capbaix;

mirall enllà, llums

d'un finestral orb.

Com hom cavil·la,

l'ull, que enfora va

es saluda i despulla.

Tot ell, veu, l'amant,

mira rostres muts.

Reflex d'un espill.

Versos

2010-03-16T23:31:00.005+01:00

Al llegar a mi segunda casa

arropada en su calor me encontré,

pero al encontrarla, por hoy, vacía

a tu dulce recuerdo me aferré.

Recordando y recordando

de repente recordé,

que hace unos días

medio sola me quedé.

Esta tarde solitaria

eso de mi mete borré,

y tu supuesto enfado

de un plumazo olvidé.

En las escaleras me senté

y en la barandilla me apoyé.

Al no tener entretenimiento

a Neruda me puse a leer.

Ojalá escribir yo pudiera

versos como los que leí,

para que al leer tu vieras

unos pequeños versos para ti.

Matemàtiques

2010-03-10T16:01:00.005+01:00

Bé ja fa temps que no escric per aquí tant per falta de temps com per peresa...
Vos deixare un parei de cites, teoremes o petits relats de lo que he esta fent aquest temps:

i.- HÁGASE LA LUZ

Mi experiencia al hacer matemáticas es la de entrar en una mansión a oscuras. Entras en la primera habitación y está a oscuras, completamente a oscuras. Tropiezas con los muebles, te tambaleas. Poco a poco aprendes dónde está cada mueble. Y finalmente, tras unos seis meses, encuentras el interruptor y das a la luz. De repente todo se ilumina y puedes ver dónde estás exactamente. Entonces entras en la siguiente habitación a oscuras…

Andrew Wiles
INFINITUM

ii.- EL MÁS IMPORTANTE

La probabilidad es el concepto más importante de la ciencia moderna, especialmente porque nadie tiene la más ligera idea de su significado.

Bertrand Arthur William Russell
INFINITUM

iii.- DIFÍCIL DE COMUNICAR

En compañía de amigos, los escritores pueden discutir sobre sus libros, los economistas sobre el estado de la economía, los abogados sus últimos pleitos y los hombres de negocios sus últimas adquisiciones, pero los matemáticos no pueden hablar sobre sus matemáticas en absoluto. Y cuanto más profundo es su trabajo, menos comprensible es.

Alfred Adler
INFINITUM

iv.- ¿CÓMO SE BESAN LAS CIRCUNFERENCIAS?

Pueden besarse los labios, dos a dos,
sin mucho calcular, sin trigonometría;
mas ¡ay! no sucede igual en la Geometría,
pues si cuatro círculos tangentes quieren ser
y besar cada uno a los otros tres,
para lograrlo habrán de estar los cuatro
o tres dentro de uno, o alguno
por otros tres a coro rodeado.
De estar uno entre tres, el caso es evidente
pues tres veces son todos besados desde afuera.
Y el caso tres en uno no es quimera,
al ser este uno por tres veces besado internamente.

Frederick Soddy
INFINITUM

v.- CUADRATURA DEL CÍRCULO
Diría que el arte (el álgebra) a tal caso todavía no ha dado modo (solución), así como todavía no ha dado modo a cuadrar el círculo.

Luca Pacioli

vi.- TRADUCIENDO
Los matemáticos son como los franceses: se les diga lo que se les diga, ellos lo traducen a su lengua y, desde ese momento, se trata de algo diferente.

Johann Wolfgang von Goethe
INFINITUM

vii.- ¡QUE SUFRIMIENTO!
Tendremos que padecer eternamente un número inventado por un bebé.

Isaac Asimov

…el número 10¹⁰⁰ (es decir, un uno seguido de cien ceros) se denomina Googol? ¿Y que ese término fue acuñado por Milton Sirotta, sobrino de 9 años del matemático Edward Kasner, en 1938?

A qué suena ese nombre…sí, al buscador Google. Circula una leyenda que dice que el buscador más famoso de internet se iba a denominar Googol, pero por un error ortográfico se acabó denominando Google. Pero como otras leyendas es muy probable que no sea cierta. Y como prueba otro dato: la sede principal de Google se denomina Googleplex, palabra demasiado parecida a Googolplex, que es el nombre que Kasner le dio a 10^Googol = 10^10¹⁰⁰. Demasiada casualidad para ser un error ortografico, ¿verdad?

viii.- Chistes
Se habre el teón y se ven tres vectores linealmente independiates.
¿Cómo se llama la obra?
Rango 3

En un examen oral, un profesor pregunta :
- ¿Por qué toma usted el valor absoluto de esa exponencial ?
El estudiante se da cuenta de su error, e intenta "arreglarlo":
- Para que sea mas positivo todavía.

e = |e|

En una fiesta de númros se aproxima π a e al verlo solitario y le pregunta: -¿Por qué no te integras?

∫ e

^x dx = e^x

Expressió

2010-03-04T15:45:00.007+01:00

La lluna avui he mirat

i amb un rig de llum,

la meva inspiració ha despertat.

Sense pensar-m'ho gaire

llapis i full he agafat

per una rima llançar a l'aire.

Heu pensat, amics escriptors,

que sense la poesía poder plasmar

en un petit full en blanc,

no sabríem com, els sentiments,

del nostre cor, poder expressar?

(L)

2010-03-02T20:48:00.002+01:00

Bfff... veig que duim mooooolt de temps sense escriure res de res.

Així que bueno avui he escrit 4 versos que ara els publicaré.

Això sí, avui no han set ni en castellà ni en català, m'ha sortit en anglès així que no se com quedarà peró bé, aquí us els deix.

If you want to see

my life in your hands,

you only have to tell me

what you feel in your heart.

Al teu silenci.

2010-01-25T22:57:00.001+01:00

Trobant a la llunyania

on finiten les ones

l'au que q canta i es silencia.

Cercant les teves peuades

a la vora d'una platja

per la mar ja esborrades.

Cada nota, el teu nom

cada ombra, et crec ésser

i tot flueix, desapareix el jorn.

Albirant sobre l'arena

un llum llunyà i parpallejant

allà llueix, sota el mantell d'estrelles.

I més amunt, un mirall

sense reflex de qui s'hi mira.

És l'espill de qui observa cap avall.

On els orbs s'hi veuen

i els bojos resten clars

És el senyal de qui ambdós mals consideren.

Sobre una catifa daurada

cercant rastres esborrats

contempla en la memòria una època daurada.

Baix les pedres

2009-12-07T12:06:00.006+01:00

Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt

les teves mans

que es passegen

lliures

pit i esquena.

sortit de varador La lleugera coentor de després que navega

I la violència

del moment

mesclant-nos

fugaçment.

vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.

A les nits

i en zones

humides

ix amb llurs

tímides antenes.

Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.