Mentre vaig remant al vent
en un mar sense espuma
amb aquell record present
del foc sense espurna.
Endins dels meus somnis dorm
un dels set mars pirata
amb la botella de ron,
acabant tot al despertar.
"Com corsari
que torna al port
sense el somni
d'aquell tresor."
Mentre vaig remant al vent
en un mar sense espuma
amb aquell record present
del foc sense espurna.
Endins dels meus sentiments
hi trob aquell cavaller
que en el gran enfrontament,
ell no va saber que fer.
"Com trovador
que no escriurà
l'alba d'amor
a la dama"
Només esperc que algun dia
això no siga una fantasia,
al final tinga aquell tresor
corsari, del meu amor.
uo!!!!!!!!!!!!q bonito!!!!
ResponderEliminarMolt polit, m'agradaria coneixer-te.
ResponderEliminarQue polit, per favor!
ResponderEliminarA jo no me surten així...