Generós s'acomiada de l'estiu
i tenyeix de roig el gairebé extint
fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint
de la ramera amb un posat altiu,
amb el primer tacte d'un cel que plora
la pell s'humiteja amb l'aigua esperada,
quedant la dolçor, oberta i badada.
I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,
atrets pel seu color, les mans dels joves,
amb els dits rodejant-ne les escloves,
voregen delicadament el fruit
esberlant-lo suaument pel punt badat.
I els llavis, en tastar el gust vedat
del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.
