Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt
les teves mans
que es passegen
lliures
pit i esquena.
sortit de varador La lleugera coentor de després que navega
I la violència
del moment
mesclant-nos
fugaçment.
vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.
A les nits
i en zones
humides
ix amb llurs
tímides antenes.
Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.
M'encanta com escrius, hi ha vegades que pens que millor no escriure res perquè vora es teus escrits queda ridicul. :s
ResponderEliminarAra mateix, abans de llegir aquesta entrada, he llegit sa teua actualització de s'altre blog i també l'anava a comentar però he pensat que amb un comentari aquí ja n'hi havia prou que no em vull fer pesada.
Records i petonets des d'Eivissa. ^^
No dona, no; hi ha que escriure sempre!
ResponderEliminarI per a jo ja pots comentar tant com vulguis i allò que vulguis tant aquí com as meu blog personal ^^ q no seràs pesada ni res en absolut, ans al contrari: et contaré un secret i és que sóc un bitxo egocèntric, només pens en jo mateix i en ningú més. Tot es dia JO, JO, JO, JO un dia em negaré en una bassa d'aigua com en Narcís si no vaig alerta i per aqueixa mateixa raó m'encanta, ador, desig i només visc per a què gent agradable i mona com tu ^^ m'ompli de missatges per irrellevants que siguin. Pugen es meu ego, es meu, es de jo, es d'aquesta persona que només sap mirar-se en es mirall, jo, jo, jo, jo...
^^ Estic exagerant eh!
Jajaja
ResponderEliminarIdò ja aniré comentant de tant en tant...
si et fa il·lusió.
^^