domingo, 12 de julio de 2009

L'atzar mai truca dos cops.

Una ciutat està dividida per districtes que alhora estan segmentats per barris i carrers. Aquests estan formats per illes d'edificis que sovint esdevenen grandiosos ruscs on les abelles i els abellots rondinen d'un lloc a l'altre sense parar. Les illes s'organitzen en portals o escales que porten a cada abella al seu niu.

Ella pujada com cada dia les escales tot pensant amb aquell "sí" que no es va atrevir a dir temps enrere, estava preocupada al veure's incapaç de superar-se, es veia estancada allà, envoltada d'una ciutat gris que feia joc amb la seva vida ni blanca ni negra. Acabava d'arribar al 3er 2a, només una volta de clau la separava del seu ja massa comú martini bianco.

De sobte per la cua de l'ull veié que per l'escala pujava acostant-se-li un senyor amb capell i gabardina. Es plantà a un escàs metre d'ella i li mostrà una moneda que per com es veia devia ser força vella. L'homenet somrigué i li demanà, "cara o creu?". Aquella situació li feu la suficient gràcia com per deixar la clau penjada del pany uns instants i contestar-li "cara".

La moneda començà a donar voltes per sobre ells dos on l'espera es va fer gairebé infinita abans de que el metall caiés entre les mans d'aquella ombra misteriosa. "Ha sortit cara, tingui la moneda", i l'ombra s'entornà per on havia vingut.

Aquella nit ella tingué la certesa d'haver-se creuat amb l'atzar i acabà de buidar l'ampolla del vermut a la vora de la xemenella del seu petit saló.
Una idea original de la Sara

4 comentarios:

  1. la guard dins un saquet no més gran que un puny amb olor d'àmbar aromàtic i brodat amb fils d'or i argent.

    ResponderEliminar
  2. Jajajaja jo tenc una capsa de puros mitg cremada que tenc ses coses importants allí dins

    ResponderEliminar