
Sincerament aquest poema no té ni gaire rima, ni gaire sentit. Pero estic confusa i es s'única maner d'expresar el que sent ara mateix. M'agradaria amics meus i no us sap mal, que actulitzaciu es blog valtrus també perquè l'estic acaparant tot jo jeje. No vos ho prengueu tampoc tot al peu de la lletra. Records a tots dos.
Hecha un lío estoy
y más de mil vueltas
al mismo tema le doy.
No hago más que pensar
en esta tarde en la playa
y no hago más que suspirar...
Me tienes intrigada,
cuales fueron tus sentimientos
cuando tuviste mi mano agarrada?
Me extrañaron tus gestos,
nuestras manos enlazadas,
y más tarde, masajeando mi espalda,
tus dulces manos.
Si pudiera averiguar
todos tus sentimientos
podria ser libre
y dejar de pensar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario