Bones festes!

Fa casi dos mesos que ningú deixa per aquí la seva petjada. Veig que estam tots una mica eixuts i ocupats en altres assumptes. En el darrer mes no hem deixat un momentet lliure per a què les muses ens visitassin.

En tal dia com avui, que a banda de preparar el sopar no hi ha gaire cosa més que fer, us desitj a tots unes molt bones festes.

Sense títol, de moment

Escondida tras un blanco velo

espero, impaciente, tu llegada.

A través de un mechón de mi pelo,

te sigo, fijamente, con la mirada.

De pronto tus ojos cambian de dirección

y en los míos fijan su mirada.

Tu mirada me deja paralizada

y de pronto, me da un vuelco el corazón.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

La blancura de tu piel

entre mis dedos aparece,

y en tus labios, la miel

de una tarde que anochece.

Dos estrellas brillan en tu rostro

como flores en el mes de abril,

cuando tu piel me roza me frustro

pues no se como proseguir.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

En la oscuridad de la noche callada,

una luz en el horizonte reflejada,

nos indica con dulzura la llegada

de un nuevo amanecer.

Se acabó la mágica noche

en la que olvidamos nuestro temor,

dejamos atrás nuestra inocencia

y nos venció el amor.

Illa d'or i argent

Al marxar contemplo l'illa per

darrer cop i sos estanys em miren.

Són sos ulls que en jo partir m'observen

i acomiadant-me'n tornar ja esper.

Prest serà pròxima Barcelona:

grans avingudes amb finestral.

I allà resta l'amor ancestral

sent els seus sospirs airina bona.

Amb el goig de les seves carícies,

somiar faig allà a la llunyania,

ruta d'amor i companyonia,

teves, oïdora d'estes primícies.

Navegant per camins d'or i argent

lluny de tota dubtosa cruïlla

i aïllant-me delitosament, illa

esdevens entre esta mar de gent.

Oculta mar enllà

-II-

Aturat contempla en el record

les cales, gents i festes que enrere

deixà. Cercant un lloc on absort

abocar-se a ciutats i pensaments.

Ignorant, encara, descobrir

que l'aventura bé esdevenia

desventura de l'enyor. I un bri

d'esperança a sons ulls eixiria

en olorar la sua sal marina

que envolta la terra ara prohibida

i despentina suaument l'airina

els pinars i savines que omplen l'illa.

Emblanquinades cases que em veien

créixer i viure dalt d'est món que brilla.

Oculta mar enllà

-I-

Amb petites passes caminant,

rodejat per rius intermitents

de llums: estels caiguts abdicant

de l'espai diví que els pertocà,

motoritzades vénen i van

llurs testes torrent avall, cansades,

sens gaudi que els resulti aïllant

de l'avern que creuen natural.

Arribats a ses cases, amb vistes

a riades de ferro i d'asfalt. Tristes

les ànimes que no han après

que en la mirada ben presa mar

enllà hi ha vida i joia per

aquells qui la saben apreciar.

Des de la llunyania record aquells vells sons ancestrals...

Veig que es final de s'estiu i s'inici des nou curs ens han deixat eixuts a tots tres. Jo ja em començ a preocupar perquè és agafar boli i paper i res queda bé.

Però que hi anam a fer?

Molta sort en aquest curs que ha començat!

Sense tíol, per ara.

Muntanyes de pell albina

solcades pels dits humits

que s'hi arrosseguen lascius.

S'obren les portes del Cel

colgant-me en corbes sublims.

Mentre t'estimo les cuixes,

respiro el delit que et brolla

al veure que em perdo endins,

obrint-se't suaument els llavis

i erosionant-se amb l'alè

i el plaer, les nostres pelvis

ballen simfònicament

una cançó de cloenda

d'eixes tantes nits d'estiu.