-I-
Amb petites passes caminant,
rodejat per rius intermitents
de llums: estels caiguts abdicant
de l'espai diví que els pertocà,
motoritzades vénen i van
llurs testes torrent avall, cansades,
sens gaudi que els resulti aïllant
de l'avern que creuen natural.
Arribats a ses cases, amb vistes
a riades de ferro i d'asfalt. Tristes
les ànimes que no han après
que en la mirada ben presa mar
enllà hi ha vida i joia per
aquells qui la saben apreciar.
Des de la llunyania record aquells vells sons ancestrals...
No hay comentarios:
Publicar un comentario