Al marxar contemplo l'illa per
darrer cop i sos estanys em miren.
Són sos ulls que en jo partir m'observen
i acomiadant-me'n tornar ja esper.
Prest serà pròxima Barcelona:
grans avingudes amb finestral.
I allà resta l'amor ancestral
sent els seus sospirs airina bona.
Amb el goig de les seves carícies,
somiar faig allà a la llunyania,
ruta d'amor i companyonia,
teves, oïdora d'estes primícies.
Navegant per camins d'or i argent
lluny de tota dubtosa cruïlla
i aïllant-me delitosament, illa
esdevens entre esta mar de gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario