Muntanyes de pell albina
solcades pels dits humits
que s'hi arrosseguen lascius.
S'obren les portes del Cel
colgant-me en corbes sublims.
Mentre t'estimo les cuixes,
respiro el delit que et brolla
al veure que em perdo endins,
obrint-se't suaument els llavis
i erosionant-se amb l'alè
i el plaer, les nostres pelvis
ballen simfònicament
una cançó de cloenda
d'eixes tantes nits d'estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario