Veig que es final de s'estiu i s'inici des nou curs ens han deixat eixuts a tots tres. Jo ja em començ a preocupar perquè és agafar boli i paper i res queda bé.

Però que hi anam a fer?

Molta sort en aquest curs que ha començat!

Sense tíol, per ara.

Muntanyes de pell albina

solcades pels dits humits

que s'hi arrosseguen lascius.

S'obren les portes del Cel

colgant-me en corbes sublims.

Mentre t'estimo les cuixes,

respiro el delit que et brolla

al veure que em perdo endins,

obrint-se't suaument els llavis

i erosionant-se amb l'alè

i el plaer, les nostres pelvis

ballen simfònicament

una cançó de cloenda

d'eixes tantes nits d'estiu.

Fotografia

L’altre dia vaig trobar,

Per un raconet de les golfes,

Un vell marc reposant

Gairebé a les fosques.

Dins, una fotografia,

Records de moments passats

Que ja mai tornarien.

Records d’altres dies,

De desitjos infantils

Que volguerem realitzar

I que mai es complirien.

Aquells nens de la foto

Amb les seves entremaliadures,

Bon gust per les llaminadures

I ganes de conduir una moto,

Mai més els ulls obriran

I diran:

“Vull fer-me gran.”ia,

Darrere la duna

I els dos amants fortament s'abracen,

contorsionistes a la mar declarada,

nuus i bells com al món arribaren.

La pell els llueix de sal carmelitzada.

Un i l'altre harmoniosos, s'alberguen

més enllà de l'aigua, entre dunes i arbres.

Punyents cornets que entren i s'amaguen,

i surten plens de glòria, lluents com marbres.

I els dos amants en plena aliança,

un dins l'altre en son zenit

s'estimen, avui, plens de gaubança.

El record romandrà a Formentera:

de sa existència equinocci,

nadir que al tard del temps els espera.

Ramor o música?

Ja me diereu que vos pareix!!

Tick-tack

Tick-tack:

Reloj que camina.

Reloj:

Corazón que el tiempo indica.

Tiempo:

Traicionero que asesina.

Traición:

Bomba que al alma implica.

Bomba:

Corazón que de latir termina.

Corazón:

Como un reloj, asesino de tiempo y de vida

Revolución

Hola! Com va tot?
Aquesta semana que hem deixat he estat, juntament amb uns companys de classe, fent una ruta literària per Andalusia. Sent per allà, escoltant i estudiant vides de poetes de la Generació del 27 m'han ajudat a escriure. D'aquest viatge han sortit un parell de poemes que ja aniré penjant. Aquí en ve un.
Aquest en concret el vaig escriure en un trajecte de bus de Sevilla cap a Màlaga.
Esper que us agradi.








Por el Al-Andalus paseando
Con ánimos de revolución,
La bondad de una paloma
Me trajo la inspiración.

Con la ira del fuego
Ardiendo en mi interior,
Contemplar la Giralda
Me trajo una paz ulterior.

Empecé por recordar,
En nocturna soledad,
El brillo oscuro de tus ojos
Y de tu corazón, la adversidad.

Tu alma, como el diablo,
Me ha robado mi amor,
La fuerza de un plumazo
Y mi paz interior.

Ya no quiero tu querer
De profunda falsedad.
No tengo nada que perder
Al pedir mi libertad;

Pues en cualquier momento,
Una sirena se te acercará
Y, sin que te des cuenta,
Con su canto te enamorará.

Antes de que te acerques al mar
A escuchar ese canto mágico,
Prefiero estos versos terminar
Ya que no quiero final trágico;

Pues te di todo mi amor
Y solo me dejaste desilusión,
Así que buscaré una bella flor
Que me devuelva la ilusión.

Y aunque al principio
Tu recuerdo me deje perdida
Sé que encontraré
El hilo de mi vida.