L’altre dia vaig trobar,
Per un raconet de les golfes,
Un vell marc reposant
Gairebé a les fosques.
Dins, una fotografia,
Records de moments passats
Que ja mai tornarien.
Records d’altres dies,
De desitjos infantils
Que volguerem realitzar
I que mai es complirien.
Aquells nens de la foto
Amb les seves entremaliadures,
Bon gust per les llaminadures
I ganes de conduir una moto,
Mai més els ulls obriran
I diran:
“Vull fer-me gran.”
Amb lo polit que és ser i creure's encara infant.
ResponderEliminarDiuen que la felicitat és només a l'abast d'aquells que tot i créixer mai deixen d'observar el món amb la curiositat d'un nen. Sempre sorprès pel seu entorn.
Salut i escriptura!