Lluny amor
Ai Thalassa, jove i capritxosa,
que amb el seu mantell mediterrani
tombà, com de l'arbre la camosa,
aquesta illa del seu conterrani.
Lluny és la Dea mediterrània
d'observar, hàbil, com ha posat
la gent d'indrets germans en zitzània.
Manco els cors plens d'amor acusat
que es saben trobar de forma airosa
fins perduts en esta mar puntosa.
I a l'unísson sens ningú que els mani,
el desig d'amar que han disposat
els val per vèncer el Mar imposat,
atrets per una plaent insània.
No hay comentarios:
Publicar un comentario