Generós s'acomiada de l'estiu
i tenyeix de roig el gairebé extint
fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint
de la ramera amb un posat altiu,
amb el primer tacte d'un cel que plora
la pell s'humiteja amb l'aigua esperada,
quedant la dolçor, oberta i badada.
I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,
atrets pel seu color, les mans dels joves,
amb els dits rodejant-ne les escloves,
voregen delicadament el fruit
esberlant-lo suaument pel punt badat.
I els llavis, en tastar el gust vedat
del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.
Jordi! Ets un "crack"!
ResponderEliminarDarrerament, veig que tenim es blog una miqueta abandonat, però es teus dos darrers poemes són fantàstics! Com es nota que s'estiu relaxa. :D
Petonets!