El magraner

Generós s'acomiada de l'estiu                 

     i tenyeix de roig el gairebé extint          

     fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint  

     de la ramera amb un posat altiu,              

amb el primer tacte d'un cel que plora      

     la pell s'humiteja  amb l'aigua esperada,    

     quedant la dolçor, oberta i badada.         

     I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,    

    

     atrets pel seu color, les mans dels joves,   

 amb els dits rodejant-ne les escloves,         

     voregen delicadament el fruit               

     esberlant-lo suaument pel punt badat.        

     I els llavis, en tastar el gust vedat        

     del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.