Fanals que il·luminen la foscor, corrent.
Hipnotitzat pel trec
tec del tren sonor.
Les mirades mortes,
tothom és capbaix;
mirall enllà, llums
d'un finestral orb.
Com hom cavil·la,
l'ull, que enfora va
es saluda i despulla.
Tot ell, veu, l'amant,
mira rostres muts.
Reflex d'un espill.
Jordi, això no pot ser. Escrius massa bé i es clar, quan vaig a escriure jo m'ho he de pensar i tot si publicar-ho o no.
ResponderEliminar:D
una abraçada des d'Eivissa ^^