Trobant a la llunyania
on finiten les ones
l'au que q canta i es silencia.
Cercant les teves peuades
a la vora d'una platja
per la mar ja esborrades.
Cada nota, el teu nom
cada ombra, et crec ésser
i tot flueix, desapareix el jorn.
un llum llunyà i parpallejant
allà llueix, sota el mantell d'estrelles.
I més amunt, un mirall
sense reflex de qui s'hi mira.
És l'espill de qui observa cap avall.
On els orbs s'hi veuen
i els bojos resten clars
És el senyal de qui ambdós mals consideren.
Sobre una catifa daurada
cercant rastres esborrats
contempla en la memòria una època daurada.
Això si que és un bon poema.
ResponderEliminarEncara no me decidit del tot amb allo
ja t'informare
jejeje
gracis per tot ^^