viernes, 31 de julio de 2009

desequilibri prematur


Anyor tes ulls vivaços
tes perles somrients
aquell tarannà discret.
Res desig que amb tu restar
abraçar-te al sol pondre's
i contemplar-te al ell sortir.
Sentir ta afruitada olor
restar sempre a ton recés.

Ser l'arbre que en tu hi fa arrel
.
que sigues la terra que alimenti mon fullam
.M
créixer pel cel i veure't gaudir de cap millor ombra
.
que el teu delit empleni mon vell esperit.
.A
Sigues l'escultura que enveja la pedra
.
el senyal que orienta al mariner
.L
I sempre permet-me ser
.
el corrent que a bon port trobis recer
.A
el braçam que t'alci a volar
.
el cor que al sentir-te soni ses campanes.
.R
Mots carents de rima i tamany
.
doncs garjoles no necessiten mes sentiments
.A
ni l'alexandrí ni el serventès puc menester
car el que us dic no eixiria del tot sincer.
Ç
Siga
jo
l'au
i
vós
llur
caçadora.
A

martes, 28 de julio de 2009

Amagro hasta luego.

Estavamos tu y yo sentados frente al mar

contemplando las olas bailar

al suave compás de la brisa

en esa noche con cielo de plata.



Todo cuanto un enamorado quiere,

sin embargo, yo estava triste.

Sabía que el tiempo no esperaba

y que la amarga despedida azechaba.



PD: No me sent molt inspirat ara :( [Es dijous a s'altre costat promet més :) ]

lunes, 27 de julio de 2009

Colls de Dama al firmament

--------------Clars raigs de Sol al cloure-----------A
V--------------tot caient ell magestuós--------------
-------------i els teus ulls, cristall, ploure.---------M
I-------------Lluna, Venus, Mart ufanós.------------
.-.
D------------Lllur Lluna pinta ton rostre-------------
-----------baixa pels teus monts, deliciós---------O
A-------------Entra al triangle perfecte--------------
------------tastant ton fruit més dolçós-----------R
.-.
Caigut el rei prest ix la reina de la nit. Tota ella enjoiada per corts de perles i llumers. Engalanteixen la infinitat que amb il·luminació contemplen tan noble dedicació.
.-.
I els estels amb la mirada
contemplen tal magnificació
cercant per l'estrellada
tes carícies i estimació.

martes, 21 de julio de 2009

Lo peor del amor, Joaquin Sabina

Lo peor del amor cuando termina

son las habitaciones ventiladas,

el puré de reproches con sardinas,

las golondrinas muertas en la almohada.


Lo malo del después son los despojos

que embalsaman al humo de los sueños,

los teléfonos que hablan con los ojos,

el sístole sin diástole sin dueño.


Lo más ingrato es encalar la casa,

remendar las virtudes veniales,

condenar a la hoguera los archivos.


Lo peor del amor es cuando pasa,

cuando al punto final de los finales

no le quedan dos puntos suspensivos…



PD: tampoco me mal interpreteis por esto XD

lunes, 20 de julio de 2009

Y soñe...

Te soñé, sentada junto al mar, plata y azul,

empapada contemplando, aquellas olas bailar.



Te abracé, por la espalda. Un deseo:

un suspiro, eso labios volviendome a besar.



Te llevaré pequeña, al mundo de mis sueños,

cierra los ojos y yo te haré soñar.


viernes, 17 de julio de 2009

Notas van y notas vienen.

He descobert que es camp musical també m'isnspira. Jordi m'agradaven molt es teus super poemes. Per què no n'escrius algun més?



Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

Suaves, fuertes, cortas, largas,
Corcheas, fusas, blancas, negras,
Todas son importantes
Si la música amas de verdad.

Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

jueves, 16 de julio de 2009

Esta oscura noche

Crec que he retrobat la meva inspiració.



Esta oscura noche,
Pocas horas he dormido.
Mirando por al ventana
Tu recuerdo, en vela,
Me ha tenido.

Yo buscaba en las estrellas
Un reflejo luminoso,
Como el de una vela,
Para el recuerdo de tus ojos.

Buscando y buscando,
No lo divisé,
Pues en esta oscura noche
Las estrellas no encontré.

Súbitamente hacia luna miré,
De lo preciosa que era
Boquiabierta me quedé,
Pues en la cara vista
Tu dulce rostro encontré.

Me besaste

Me besaste, tres veces, en aquella noche
a la luz, tenue, de sonrojadas estrellas.

Riendonos y mirandonos, con vergüenza,
teniendome a mi, rodeado, entre tus brazos.

Ansío solo, otra noche. Otros, tres besos.




martes, 14 de julio de 2009

Senyor x

Jo crec que ja tocava actualitzar per part meua, així que avui m’he posat a escriure. Esperc que us agradi.

Ahir una nota vaig trobar,
Anava dirigida a una al·lota
De part del “senyor x”,
Qui la va firmar.

L’al·lota jo podria ser
I el “senyor x”, tu el vares fer.
No podré mai aquella nit oblidar
Així com sempre amb tu podré somniar.

L’altra nit als teus braços
Molt petita em vaig sentir
Però ara pasant els segons
Li he trobat un cert sentit.

No tenc forces per ignorar
Els sentiments que del cor surten,
Només creats per estimar
Ni s’ignoren, ni s’esfumen.

domingo, 12 de julio de 2009

L'atzar mai truca dos cops.

Una ciutat està dividida per districtes que alhora estan segmentats per barris i carrers. Aquests estan formats per illes d'edificis que sovint esdevenen grandiosos ruscs on les abelles i els abellots rondinen d'un lloc a l'altre sense parar. Les illes s'organitzen en portals o escales que porten a cada abella al seu niu.

Ella pujada com cada dia les escales tot pensant amb aquell "sí" que no es va atrevir a dir temps enrere, estava preocupada al veure's incapaç de superar-se, es veia estancada allà, envoltada d'una ciutat gris que feia joc amb la seva vida ni blanca ni negra. Acabava d'arribar al 3er 2a, només una volta de clau la separava del seu ja massa comú martini bianco.

De sobte per la cua de l'ull veié que per l'escala pujava acostant-se-li un senyor amb capell i gabardina. Es plantà a un escàs metre d'ella i li mostrà una moneda que per com es veia devia ser força vella. L'homenet somrigué i li demanà, "cara o creu?". Aquella situació li feu la suficient gràcia com per deixar la clau penjada del pany uns instants i contestar-li "cara".

La moneda començà a donar voltes per sobre ells dos on l'espera es va fer gairebé infinita abans de que el metall caiés entre les mans d'aquella ombra misteriosa. "Ha sortit cara, tingui la moneda", i l'ombra s'entornà per on havia vingut.

Aquella nit ella tingué la certesa d'haver-se creuat amb l'atzar i acabà de buidar l'ampolla del vermut a la vora de la xemenella del seu petit saló.
Una idea original de la Sara

jueves, 9 de julio de 2009

En el nirvana


Mentre estavem tu i jo asseguts an el banc

i tu el teu cap reposares sobre mi

vaig sentir el meu cor bategant ben fort sang,

fent-me així saber que encara jo era aquí.


Al amagt em jugat amb la gent

jo amb el temor que això siga fugaç,

que no siga més que un simple passatemps

i s'acabi rompent el delicat llaç.


En veuret partir jo vaig quedar amoinat

¿Què sirà del destí d'un enamorat,

en el silenci de la cruel soletat?


Jo no faig més que pensar amb el teu somriure

que em va fer volar per damunt d'aquell arbre.

En el nirvana jo vaig poder viure!

sábado, 4 de julio de 2009

Nova vista

Opinau aquí sobre es nous colors des blog o digue que farieu

miércoles, 1 de julio de 2009

Estats de vigilia

Bé diguem que en tot aquest temps he pogut fer de tot hi aquí hi ha un poquet d'aquest tot. A parts de somnis i parts de fantasia.


Sumergit dins el pensament
enmig del meu cap perdut
sent arrossegat pel vent
com un petit laüt.

Buscant continuament la llum
del resplandor d'aquell far
que desde tant i tant lluny
es veu d'enmig la mar.

Amb l'esperança d'arribar
a terra ferma a bon port
on podre ja reposar
sense tenir cap por.

Navegant enmig del desert
naufragant dins l'esperit
d'aquell mar de color verd.
Per què em toquen cent dits?

Dins la boira del meu cap
i la llum darrera el vel
el meu llaüt va encallar
sense llum ni estel.

Desorientat, sense camí
endut pel vent de mestral
cansat em vaig adormir,
suran pel mar de sal

...

Compte de fades
enamorades.
Compte d'un naufrag
encaptivat.

...

Estirat jo damunt la sorra
de la petiteta cala
la brisa em va tocar
suau, i vaig despertar.

En obrir el ulls poc a poc
i veure l'illa deserta
i no saber on soc
i la barca meva estesa.

Em vares trobar tremolant
mentre em miraves
d'una manera semblant,
en l'illa de fades.

La por se començar a esfumà
el mar està com un mirall
on s'hi reflexa la lluna
de llum blenca i especial.

Però com sempre surt el sol
després d'una tempestat
mes en va canviar la sort.
Ies farà realitat?

Despertaré al teu costat
i podré jo admirar-te
i tot serà veriatat
i podré acariciar-te?

...

La gran història
on tot és real,
de fantasia
com es natural

...

adéu thalassa, adéu 33.

Record que quan era més jove moltes nits d'hivern a la vora de la xemenella estava amb mon pare veient Thalassa pel canal 33.Era un programa que cap dels amants de la mar i de tot el que l'envolta ignora. Aquest programa des de feia molts anys ens feia descobrir les infinites vessants de la gent i les espècies de la mar d'arreu del món, incloses les Pitiüses i les Balears. Ara fa unes setmanes vaig veure un tros de programa on hi practicaven la pesca de rall a un poblet cubà, una modalitat de pesca tant formenterera com universal.
Si Déu no hi posa solució, o més aviat aquells homes que tenen el poder de decidir què podem i que no podem veure al nostre aparatet de veure coses pot ser que aquell hagi estat el meu últim capítol de Thalassa. Amb la nova TDT Canal 33 no hi ha cabut, no l'han deixat cabre. Que per cert, després de Thalassa, aquest mateix divendres ens oferí una Carmina Burana en concert que fou espectacular.

Sempre havia cregut que l'arribada de la TDT significaria una obertura d'objectius, amb la inclusió de la BBC o France 2, però no, resulta que ens omplen la pantalla amb 24 canals de venda per correu i productores passades d'època, això sí, totes elegides des de Madrid i en castellà. Deu ser la manera d'entendre la diversitat social i el plurilingüisme que tenen a la capital del regne.

En aquesta ràfega hem tingut la baixa de tv3 passant a tv3-CAT. I de poc consol em serveix que Antoni Martorell, director general d'IB3 digui que per omplir els continguts de la televisió en català ja hi ha la nostra més que coneguda IB3. Us imagineu sentir dir al director de TVE que hi sobren els més de vint canals en castellà, que per això ja hi ha els seus?!

En aquesta Europa sense fronteres que anam fent a empentes i espitjades, algú està aixecant murs audiovisuals autonòmics. Són els mateixos que s'omplen la boca de la paraula llibertat quan convé als seus interessos peròi que restringeixen tant com poden el nostre dret a viure amb la nostra llengua en plenitud funcional i a la pròpia cultura, el pròxim objectiu podria ser l'escola, el darrer reducte d'una certa normalitat i un obstacle per a la conversió d'una llengua majoritària -encara- a les nostres illes en llengua minoritzada/subtituïda. A altres bandes ja ho han aconseguit, es tracta de dividir-la en compartiments estancs i sotmetre-la a una forta pressió externa.

Text extret de Sa Barretina Vermella a dia d'avui.