Projecte mut II

Aqui hi ha s'altre

Projecte mut

Be només dir-vos que estiré una semaneta per aquí per allà i no actualitzaré però vos deix un vídeo de ses festes de san Joan anticipades de Can Jordi.
:)

El meu desig

Crec que després de tot el temps juga en la nostra contra i a més juga brut "tempus fugit". I es que he perdut el temps buscant aquelles paraules per dir allò tan simple però que ens costa tant. Aquest fragment del poema ja no te el mateix sentit que havia de tenir.

Quan em mirares asseguts en el banc
vaig sader que jo m'estava tornant boig,
i es que el meu únic i més gran desig
només era agafar-te de la ma.
.
En aquella fosca nit vaig mirar al cel
on vaig poder trobar un petit estel
fugaç, suficient per demanar-li amor,
però em falta sang per dir-te que sent el meu cor.
.
Dormiré en somnis
d'un paradís
viuré escriguen
allò que sent.
No tenc paraules
per poder dir-te:
T'ESTIM.

Día de playa...

Sincerament aquest poema no té ni gaire rima, ni gaire sentit. Pero estic confusa i es s'única maner d'expresar el que sent ara mateix. M'agradaria amics meus i no us sap mal, que actulitzaciu es blog valtrus també perquè l'estic acaparant tot jo jeje. No vos ho prengueu tampoc tot al peu de la lletra. Records a tots dos.

Hecha un lío estoy
y más de mil vueltas
al mismo tema le doy.

No hago más que pensar
en esta tarde en la playa
y no hago más que suspirar...

Me tienes intrigada,
cuales fueron tus sentimientos
cuando tuviste mi mano agarrada?

Me extrañaron tus gestos,
nuestras manos enlazadas,
y más tarde, masajeando mi espalda,
tus dulces manos.

Si pudiera averiguar
todos tus sentimientos
podria ser libre
y dejar de pensar.

Empren el vol...

Em vaig despertar a mitjanit

envoltada d'un abraç de foscor

i em va asaltar un pensament empenedit:

si tu hi fosis, tot seria millor.

.

No hi ets perquè no vols,

perquè la teva llum s'apaga

i sense adonarte'n t'amagues,

per què no emprens el vol?

.

Així podries sentir-te lliure

de tots els pensaments negatius

que al teu cap es lliuren

i dir-me per què no vius.

Me gusta...

Me gusta
Las estrellas en la noche observar
Y en la luna, tu rostro encontrar.

Me gusta
En el mar adentrarme
Y bajo sus aguas deslizarme

Me gusta
Irme lejos i sola,
Con la mínima luz de una vela

Y pensar que soy algo
que casi, casi vuela.

Mentre vaig remant al vent

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus somnis dorm

un dels set mars pirata

amb la botella de ron,

acabant tot al despertar.

"Com corsari

que torna al port

sense el somni

d'aquell tresor."

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus sentiments

hi trob aquell cavaller

que en el gran enfrontament,

ell no va saber que fer.

"Com trovador

que no escriurà

l'alba d'amor

a la dama"

Només esperc que algun dia

això no siga una fantasia,

al final tinga aquell tresor

corsari, del meu amor.

Avui no tenc es cap per poesies ni tampoc quadrar rimes, així i tot m'agradaria que penseu fredament una pregunta ben senzilla.

L'home per viure necessita alimentar-se, necessita menjar. Sense menjar morim. Idò, si no havessim de menester menjar per sobreviure, realment necessitariem/necessitam res per esquivar la mort?

:)

Ya he encontrado a mi muso, jaja. Aquí empieza mi nueva etapa de inspiración.









Lanzando un suspiro al mar,
Me encontré yo ayer,
Sin nadie a quien besar
En el atardecer.

Sin el calor de tus brazos
Me hago pequeñita,
Sin la pasión de tus abrazos
Me quedo encogidita.

Vuelven a llover
Sobre mi rostro,
Imágenes al atardecer
De tu bello rostro.

Y me quedo pensativa…
Y sin mucho ánimo concluyo
Que sin mucha inventiva
Moriría por un beso tuyo

sense títol.

Desitjaria ser una flor
una rosa fresca i tendra
de color roig argenta,
la més bonica de tot l'hort.

-

Cada matí em bategaria el cor
estant jo flor humida de rosada
esperant veure't baixar l'escala
i acostar-te a sentir la meva olor.

-

Puix els teus llavis roçaria
tot amagant totes les meves pues
per no esquinçar la pell que t'abraça
-

T'encisaries de la meva olor
però m'enamoraries d'una fragància
que evita que em sequi per la pròxima matinada.

En un lugar de ensueño

Me haces sentir tan pequeño

pero con ganas de comerme el mundo,

cuando entre tus brazos me hundo.

-Y se que estoy en un lugar de ensueño.

Si yo me sintiera dueño

alguna vez de sus lábios al besar,

mi alma, hará ella, sublimar.

-Y al fin sabré que es un lugar de ensueño.

Su beso es mi anhelo

culpable de mi locura

si consigo obtenerlo

espero, sea la cura

Para alguien muy especial

Anhelo tu mirada

cuando oscuro está.

Anhelo tu sonrisa

cuando tu no estás.

Me faltan tus ojos

en la oscuridad,

y tu sonrisa

para la felicidad.

...

Estoy triste
Cuando me faltas
Estoy triste
Cuando no estás

Me falta el aire
Cuando me miras
Me falta el aire
Cuando te vas

A mi faltar
Tu te pones triste,
Como yo cuando no estas

A tu faltar
Yo me pondré triste,
Al saber que no vendrás

El so de l'enyorança

En part està escrit per la nit hi ja sabeu com són el somnis un poc avegades sense sentit peró amb molt significat.

És aquell record

d'aquell músic

en mig des port

sense amic

Segur que és ell

mirant la mar

qui em fa somiar

amb el far vell

Amb aquell joc

a mitga llum

amb aquell foc

sense cap fum

Mentre toques

captivador

de les barques

de pescadors

Vell violí

aquest dolor

que em fa parir

és d'amor

Sa nostra cultura

Sa nostra cultura hem de salvar.


Ahir sa inspiració
soptadament, em va arribar
i amb tanta força,
que així ho vull contar.

A sa nostra cultura popular
més propaganda li hem de dar
perquè si no ho feim naltros
ningú més ho farà.

Sa barretina,
vermella i elegant,
fa joc amb sa emprendada
de plata i coral.

S'hàgil ballador
amb els seus salts elegants
impresiona sa balladora
mentre va passejant.

Sa nostra vestimenta
molt elegant és,
i s'emprendada, d'or o plata,
bé ens complementa.

Es vestit de color blanc
pes dia de sa boda és;
i es de llista,
per cada dia des mes.

Si més coses com aquestes
valtros voleu saber
deixar morir sa nostra cultura
és lo que no heu de fer.

Cal·ligrama

---I---------------a
---l-------------r--------------------------Ç
---l-----------e--------------------I
---e--------r
---s------b-----------------M-a-l-l-o-r-c-a
-------a--------------------e
A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z
---a--------o---------------o
---l---------r----------------r
---e--------m-a-r------------c--------------S
---a-----M-e-d-i-t-e-r-r-à-n-i-a -----Eivissa petit bocí
---r--------n ------------------------de la terra catalana
---s--------t -------------------que arrancà la tramontana
------------e-----un castell --------i enmig de la mar florí
------------r ----------------FELIP CURTOYS-eivissenc
.---------C-a-s-a----N-o-s-t-r-a

Per una amiga

Aquest el penjaré fent cas a una petiteta petició (va amb misatge ocult).

Passant els millors moments

esgronsant-mos en el temps

record el teu somriure

No el podré mai olvidar

assumeixo la meva sort.

Me veig del tot incapaç

a amagar el meu secret

recordant el teu abraç

tenint-me amb el teu braç

aquell sofocant estiuet.

Tigre o león

Si de verdad quieres a una persona, no te importa como sea ni lo que ven los demás en ella. Lo que cuenta de verdad es el amor que tu sientes hacia ella.

.

Seas paloma o gavilán,
Seas ardilla o tejón,
Siempre serás un galán
Dentro de mi corazón.

Dentro de mi corazón
yo siempre te llevaré,
Seas tigre o león,
Yo siempre te amaré.

Eclipsi

Si llegiu aqueixos mots és que nos no hi som
set-cents anys fa que vinguérem a alliberar
aqueix roc tan salat que del blat prengué nom
lluna de ponent caigué i nostre estel s'alçà.

Estel que brilla damunt quatre illes del món
que resten a orient de la mà que ens ensenyà
de primeres cantar, ballar i de tot parlar
després a oblidar nostra mare i a perillar.

Avui encara hi som demà potser que no
poc a poc igual que guerrer occit caiem
rajant aquella sang que ens distingí
Pirineus enllà amb Borrell front del sarraí.

Oh! Vella nau brava que aguanta el temporal
que bufa de ponent apagant nostre foc
encès hui per quatre resistents celestials.
Com desgastats per la ponentada rocs.

Belles donzelles que resten impassibles a l'aguait de la nau que veieren marxar amb sos amors.
Rosa en mà, seca i punxeguda que els jorns que bufa ponent plora algun pètal massa sec.
Creuen creure que aquell dia es repetirà abans de que la flor plori la darrera llàgrima,
llavors només punyir farà, com destorb pels vents ponentins que fort hauran arrelat i la tallaran.

Doncs mariner
sols la mar
per pàtria té
però una llar
sempre
haurà de mester.

9 de maig

Aquesta vegada os deixaré una petiteta història un poc enrevessada des passat 9 de maig. Desitg que os agradi i que al llegir-la os ho passeu tan bé com jo escrivint-la.

Es disapte jo vaig trobar un amor,

aquell dia de maig en aquella nit.

Estant en soletat m'entraren al llit

i em va ser revelat aquell nou tresor.

En l'arribada d'un raig de fragil claror

va se el meu desig molt ben elegit,

i es que estant marejat i mitg adormit

no vull ser separat i se'm rompi el cor.

Enmitg d'aquella maleïda negror

de la fosquetat jo em vaig tornar boig,

no crec que jo hagés passat mai tanta por.

Jo només esperc que no siga capaç

de deixar-me. Jo a ella li dedic

s'escrit desitjant que siga eficaç.

Flor de almendro

Aquí us deix un poema, aquest en castellà (tendré que fer-ne en català i poder anar variant...), sobre un floreta blanqueta i petiteta que se pareix molt a sa flor de cirerer, és sa flor d'ametller. Esperc que us agradi.

.

Con un suspiro de vida,
con una rosa florida
y con una flor de almendro,
yo voy a tu encuentro.

Beso salado de mar,
suave suspiro de paz,
beso dulce al amar,
fragancia de miel y azahar.

Con tu salado suspiro,
con mi dulce aliento,
cuando yo te miro
me besas como el viento.

Y ahora que es invierno,
eres flor de almendro
y cuando sea verano,
serás rosa en mi mano.

Les Flors de Dafne.

Bona lectura a tots els navegants que atraquin a Flors de Cirerer, jo sóc en Barretinaire, un nou component d'aquest racó tan florit de la nostra blogosfera pitiüsa. Esper que l'estança us faci profit i per presentar-me ho faré amb una mescla de mitologia disfressada de sonet.

LES FLORS DE DAFNE
Tres flors color rosa té el roser

savia mescla de la natura.

Del blanc s'engendrà la puresa

del vermell la passió que em manté.

Com tant m'inspira aquell son color

amb delicadesa culls la flor

un tany el que fa més bona olor

i extàsia'm demà amb desigs d'amor.

Dafne tota tu m'enamores

l'or de ta trena i la mar per ulls

Ai tant de bo llorer no fores.

Desolació que em conquereix

al portar-te hui aquestes roses

baix de l'arbre que t'engarjola.

Ella

Siempre tendré aquel recuerdo

de aquella persona,

que sin ella saberlo

me mantiene en jaque.

Aquel, mi amor más secreto

imposible alcanzar

con la amistad como boceto

entre su ropaje.

Cuanto más a ella me acerco

más lejos de ella me encuentro

y lo que yo ahora siento

es que la pierdo.

...

Quan creus l'amistat haver trobat,

t'adones de que ni tan sols,

a allò que pensaves

a la llum del sol,

t'has atracat.