Al teu silenci.

Trobant a la llunyania

on finiten les ones

l'au que q canta i es silencia.

Cercant les teves peuades

a la vora d'una platja

per la mar ja esborrades.

Cada nota, el teu nom

cada ombra, et crec ésser

i tot flueix, desapareix el jorn.

Albirant sobre l'arena

un llum llunyà i parpallejant

allà llueix, sota el mantell d'estrelles.

I més amunt, un mirall

sense reflex de qui s'hi mira.

És l'espill de qui observa cap avall.

On els orbs s'hi veuen

i els bojos resten clars

És el senyal de qui ambdós mals consideren.

Sobre una catifa daurada

cercant rastres esborrats

contempla en la memòria una època daurada.

Baix les pedres

Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt

les teves mans

que es passegen

lliures

pit i esquena.

sortit de varador La lleugera coentor de després que navega

I la violència

del moment

mesclant-nos

fugaçment.

vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.

A les nits

i en zones

humides

ix amb llurs

tímides antenes.

Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.

Ansia de libertad

Al ponerme a soñar,
Si pudiera volar,
Llegaría a un lugar,
Donde poderse expresar
Sea el camino,
Para llegar a mi destino.

Destino de felicidad

Y de una ansiada libertad.

Amorrada al piló

Fa una estoneta, fent els deures de català, m'ha sorprés trobar-me amb que havia d'analitzar un fragment d'una novel·la de Maria JAÉN titulada Amorrada al piló. M'ha cridat l'atenció perquè aquesta novel·la es va escriure l'any 1986 i parla, d'un tema que es troba en la boca de tots els adolescents darrerament, amb paraules que es senten molt. Després els professors es queixen de que estam molt malament...
A l'actulització d'avui posaré aquest fragement ja que estic en un moment de sequera poètica.
Records a tots :)

-T'esperen?
-Sí.
-Un home?
-Sí.
-Faràs l'amor amb ell?
-Jo que sé!
-Tan calenta com vas segur que te'l tires.
-No et passis, eh?
-És que t'estimo.
-Estàs llampat.

Maria JAÉN, Amorrada al piló (1986)

...

Me gustaría ser luna
Para que mi mirada y la tuya
Se cruzaran cada noche.

Me encantaría ser luna
Para, con sutileza y cariño,
Velar tus dulces sueños.

Me agradaría ser luz
Para, como el Sol cada mañana,
Colarme por tu ventana.

Me maravillaría ser nota
Para que al rasgar un acorde
Poder caer a tu lado como una gota.

Nunca olvides que te quiero,
Que por muy lejos que estés
Yo siempre te querré.

Addagio e stacatto.

(...)

(I ens tornem a somiar, eternament captius.)

Tocant-te

un crescendo

de carícia

i vertigen.

Tocant-me

et faig endins

mateix

de mi

empresonat.

(...)

T'estim

Hola al·lots! Com va tot?

Com es nota que hem tornat a començar la rutina, aquí no escriu ningú. :)

Si ho mirau vos adonareu que anam en decadència, cemençarem a juny super fort i hem anat baixant el ritme...

La meva inspiració ara mateix està lluny i hem costa posar-me a escriure pero avui he tengut un ratet lliure i m'hi he posat. Això es el que ha sortit, no rima gaire però per jo, te un significat especial.

Trob a faltar
Els teus ulls
Sobre els meus.
T’estim
Infinitament,
Moltíssim.

Ja pens per
On vagaré
Allunyada de tu
Notant la teva absència.

Jo caminaré per
On es juntin
Sol i Lluna
Entre terra i mar
Per poderte retrobar.