SES FLORS DES CIRERER

El magraner

2011-07-30T22:44:00.001+02:00

Generós s'acomiada de l'estiu

i tenyeix de roig el gairebé extint

fullam que el cobreix. I el seu fruit, eixint

de la ramera amb un posat altiu,

amb el primer tacte d'un cel que plora

la pell s'humiteja amb l'aigua esperada,

quedant la dolçor, oberta i badada.

I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,

atrets pel seu color, les mans dels joves,

amb els dits rodejant-ne les escloves,

voregen delicadament el fruit

esberlant-lo suaument pel punt badat.

I els llavis, en tastar el gust vedat

del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.

Lluny amor

2011-07-05T21:57:00.001+02:00

Lluny amor

Ai Thalassa, jove i capritxosa,

que amb el seu mantell mediterrani

tombà, com de l'arbre la camosa,

aquesta illa del seu conterrani.

Lluny és la Dea mediterrània

d'observar, hàbil, com ha posat

la gent d'indrets germans en zitzània.

Manco els cors plens d'amor acusat

que es saben trobar de forma airosa

fins perduts en esta mar puntosa.

I a l'unísson sens ningú que els mani,

el desig d'amar que han disposat

els val per vèncer el Mar imposat,

atrets per una plaent insània.

2011-07-01T14:46:00.002+02:00

Mirant per la finestra estic,

observant el cel blau d'aquest matí,

i pensant en tu escric

lo molt que jo t'estim.

Sol y Luna

2011-01-11T17:44:00.003+01:00

La Luna y el Sol

muy enamorados estaban,

antes que la noche y el día,

cruelmente, les separaran.

Ansiosos por volverse a encontrar,

idearon mil maneras descabelladas

para poder al tiempo engañar

y esconderse tras estrellas plateadas.

Al final, tras mucho meditar,

el Sol eligió de manera deliberada

en tu cuerpo resucitar

y aparecer tras tu mirada.

La Luna en lo alto permaneció

pues la Tierra iluminada debía estar.

Como nadie se lo agradeció

ella también decidió marchar.

Vio al Sol en compañía,

una muchacha humilde y morena

que con su sencillez oscurecía

el esplendor de la luna llena.

La Luna al Sol para ella quería,

así que para llamar su atención

decidió que la mirada iluminaría

de la muchacha en cuestión.

El Sol al ver luz resplandeciente

en esa joven y dulce mirada

se acordó, repentinamente,

de su añorada amada.

Con fuego y hielo

nuestros corazones enamoraron

y los señores del cielo

allá, a lo alto, regresaron.

Sol resplandeciente,

Luna austera,

se aman durante el eclipse

y se besan en luna nueva.

Bones festes!

2010-12-24T20:45:00.002+01:00

Fa casi dos mesos que ningú deixa per aquí la seva petjada. Veig que estam tots una mica eixuts i ocupats en altres assumptes. En el darrer mes no hem deixat un momentet lliure per a què les muses ens visitassin.

En tal dia com avui, que a banda de preparar el sopar no hi ha gaire cosa més que fer, us desitj a tots unes molt bones festes.

Sense títol, de moment

2010-11-07T21:33:00.006+01:00

Escondida tras un blanco velo

espero, impaciente, tu llegada.

A través de un mechón de mi pelo,

te sigo, fijamente, con la mirada.

De pronto tus ojos cambian de dirección

y en los míos fijan su mirada.

Tu mirada me deja paralizada

y de pronto, me da un vuelco el corazón.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

La blancura de tu piel

entre mis dedos aparece,

y en tus labios, la miel

de una tarde que anochece.

Dos estrellas brillan en tu rostro

como flores en el mes de abril,

cuando tu piel me roza me frustro

pues no se como proseguir.

Te miro, me miras;

me acerco, te acercas;

te toco, me tocas;

suspiro, suspiras.

En la oscuridad de la noche callada,

una luz en el horizonte reflejada,

nos indica con dulzura la llegada

de un nuevo amanecer.

Se acabó la mágica noche

en la que olvidamos nuestro temor,

dejamos atrás nuestra inocencia

y nos venció el amor.

Illa d'or i argent

2010-11-05T02:07:00.002+01:00

Al marxar contemplo l'illa per

darrer cop i sos estanys em miren.

Són sos ulls que en jo partir m'observen

i acomiadant-me'n tornar ja esper.

Prest serà pròxima Barcelona:

grans avingudes amb finestral.

I allà resta l'amor ancestral

sent els seus sospirs airina bona.

Amb el goig de les seves carícies,

somiar faig allà a la llunyania,

ruta d'amor i companyonia,

teves, oïdora d'estes primícies.

Navegant per camins d'or i argent

lluny de tota dubtosa cruïlla

i aïllant-me delitosament, illa

esdevens entre esta mar de gent.

Oculta mar enllà

2010-10-20T13:52:00.001+02:00

-II-

Aturat contempla en el record

les cales, gents i festes que enrere

deixà. Cercant un lloc on absort

abocar-se a ciutats i pensaments.

Ignorant, encara, descobrir

que l'aventura bé esdevenia

desventura de l'enyor. I un bri

d'esperança a sons ulls eixiria

en olorar la sua sal marina

que envolta la terra ara prohibida

i despentina suaument l'airina

els pinars i savines que omplen l'illa.

Emblanquinades cases que em veien

créixer i viure dalt d'est món que brilla.

Oculta mar enllà

2010-10-19T23:57:00.006+02:00

-I-

Amb petites passes caminant,

rodejat per rius intermitents

de llums: estels caiguts abdicant

de l'espai diví que els pertocà,

motoritzades vénen i van

llurs testes torrent avall, cansades,

sens gaudi que els resulti aïllant

de l'avern que creuen natural.

Arribats a ses cases, amb vistes

a riades de ferro i d'asfalt. Tristes

les ànimes que no han après

que en la mirada ben presa mar

enllà hi ha vida i joia per

aquells qui la saben apreciar.

Des de la llunyania record aquells vells sons ancestrals...

2010-09-27T16:52:00.003+02:00

Veig que es final de s'estiu i s'inici des nou curs ens han deixat eixuts a tots tres. Jo ja em començ a preocupar perquè és agafar boli i paper i res queda bé.

Però que hi anam a fer?

Molta sort en aquest curs que ha començat!

Sense tíol, per ara.

2010-08-12T13:56:00.006+02:00

Muntanyes de pell albina

solcades pels dits humits

que s'hi arrosseguen lascius.

S'obren les portes del Cel

colgant-me en corbes sublims.

Mentre t'estimo les cuixes,

respiro el delit que et brolla

al veure que em perdo endins,

obrint-se't suaument els llavis

i erosionant-se amb l'alè

i el plaer, les nostres pelvis

ballen simfònicament

una cançó de cloenda

d'eixes tantes nits d'estiu.

Fotografia

2010-08-06T11:12:00.003+02:00

L’altre dia vaig trobar,

Per un raconet de les golfes,

Un vell marc reposant

Gairebé a les fosques.

Dins, una fotografia,

Records de moments passats

Que ja mai tornarien.

Records d’altres dies,

De desitjos infantils

Que volguerem realitzar

I que mai es complirien.

Aquells nens de la foto

Amb les seves entremaliadures,

Bon gust per les llaminadures

I ganes de conduir una moto,

Mai més els ulls obriran

I diran:

“Vull fer-me gran.”ia,

Darrere la duna

2010-08-05T10:29:00.001+02:00

I els dos amants fortament s'abracen,

contorsionistes a la mar declarada,

nuus i bells com al món arribaren.

La pell els llueix de sal carmelitzada.

Un i l'altre harmoniosos, s'alberguen

més enllà de l'aigua, entre dunes i arbres.

Punyents cornets que entren i s'amaguen,

i surten plens de glòria, lluents com marbres.

I els dos amants en plena aliança,

un dins l'altre en son zenit

s'estimen, avui, plens de gaubança.

El record romandrà a Formentera:

de sa existència equinocci,

nadir que al tard del temps els espera.

Ramor o música?

2010-07-15T22:36:00.003+02:00

Ja me diereu que vos pareix!!

Tick-tack

2010-05-23T20:49:00.004+02:00

Tick-tack:

Reloj que camina.

Reloj:

Corazón que el tiempo indica.

Tiempo:

Traicionero que asesina.

Traición:

Bomba que al alma implica.

Bomba:

Corazón que de latir termina.

Corazón:

Como un reloj, asesino de tiempo y de vida

Revolución

2010-05-11T16:08:00.005+02:00

Hola! Com va tot?
Aquesta semana que hem deixat he estat, juntament amb uns companys de classe, fent una ruta literària per Andalusia. Sent per allà, escoltant i estudiant vides de poetes de la Generació del 27 m'han ajudat a escriure. D'aquest viatge han sortit un parell de poemes que ja aniré penjant. Aquí en ve un.
Aquest en concret el vaig escriure en un trajecte de bus de Sevilla cap a Màlaga.
Esper que us agradi.

Por el Al-Andalus paseando
Con ánimos de revolución,
La bondad de una paloma
Me trajo la inspiración.

Con la ira del fuego
Ardiendo en mi interior,
Contemplar la Giralda
Me trajo una paz ulterior.

Empecé por recordar,
En nocturna soledad,
El brillo oscuro de tus ojos
Y de tu corazón, la adversidad.

Tu alma, como el diablo,
Me ha robado mi amor,
La fuerza de un plumazo
Y mi paz interior.

Ya no quiero tu querer
De profunda falsedad.
No tengo nada que perder
Al pedir mi libertad;

Pues en cualquier momento,
Una sirena se te acercará
Y, sin que te des cuenta,
Con su canto te enamorará.

Antes de que te acerques al mar
A escuchar ese canto mágico,
Prefiero estos versos terminar
Ya que no quiero final trágico;

Pues te di todo mi amor
Y solo me dejaste desilusión,
Así que buscaré una bella flor
Que me devuelva la ilusión.

Y aunque al principio
Tu recuerdo me deje perdida
Sé que encontraré
El hilo de mi vida.

Clausura''

2010-04-04T12:58:00.002+02:00

Els pins, columnes;

els rosaris, capelles;

el roc, un gran temple.

Tot i cadascun

d'aquests racons

m'hi porten al centre:

un claustre a l'enèsima potència.

Horitzons buits,

és perduda l'esperança

i el Sol s'amaga:

monòton.

Res varia, és

la regla d'aquesta

ésglésia. Tot resta

on era i es venera.

Enclaustrats, amb

l'hàbit de rostres

avesats amb el sabor

de la dolçor oblidada.

La teva mel ja tastada

massa dolça per poder-la

oblidar.

Escapar:

la nova meta.

Claustrofòbia: La claustrofòbia és la por infundada a estar en un espai tancat i les manifestacions del qual són les sensacions d'ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pànic

Die Zauberflöte

2010-03-18T18:34:00.008+01:00

Hola!
Avui crec que no escriuré gaire, simplement us deixaré per aquí dos vídeos de l'òpera La flauta màgica de W.A.Mozart.
El primer es de la primera intervenció del que es conegut com els tres nins que surten al llarg de l'òpera aconsellant els protagonistes.
Al segon, es veu la que podríem dir que es l'ària més coneguda d`'aquesta òpera: La reina de la nit.

Esperc que us agradin!!!

Tornant d'Ègara

2010-03-17T01:55:00.002+01:00

Fanals que il·luminen

la foscor, corrent.

Hipnotitzat pel trec

tec del tren sonor.

Les mirades mortes,

tothom és capbaix;

mirall enllà, llums

d'un finestral orb.

Com hom cavil·la,

l'ull, que enfora va

es saluda i despulla.

Tot ell, veu, l'amant,

mira rostres muts.

Reflex d'un espill.

Versos

2010-03-16T23:31:00.005+01:00

Al llegar a mi segunda casa

arropada en su calor me encontré,

pero al encontrarla, por hoy, vacía

a tu dulce recuerdo me aferré.

Recordando y recordando

de repente recordé,

que hace unos días

medio sola me quedé.

Esta tarde solitaria

eso de mi mete borré,

y tu supuesto enfado

de un plumazo olvidé.

En las escaleras me senté

y en la barandilla me apoyé.

Al no tener entretenimiento

a Neruda me puse a leer.

Ojalá escribir yo pudiera

versos como los que leí,

para que al leer tu vieras

unos pequeños versos para ti.

Matemàtiques

2010-03-10T16:01:00.005+01:00

Bé ja fa temps que no escric per aquí tant per falta de temps com per peresa...
Vos deixare un parei de cites, teoremes o petits relats de lo que he esta fent aquest temps:

i.- HÁGASE LA LUZ

Mi experiencia al hacer matemáticas es la de entrar en una mansión a oscuras. Entras en la primera habitación y está a oscuras, completamente a oscuras. Tropiezas con los muebles, te tambaleas. Poco a poco aprendes dónde está cada mueble. Y finalmente, tras unos seis meses, encuentras el interruptor y das a la luz. De repente todo se ilumina y puedes ver dónde estás exactamente. Entonces entras en la siguiente habitación a oscuras…

Andrew Wiles
INFINITUM

ii.- EL MÁS IMPORTANTE

La probabilidad es el concepto más importante de la ciencia moderna, especialmente porque nadie tiene la más ligera idea de su significado.

Bertrand Arthur William Russell
INFINITUM

iii.- DIFÍCIL DE COMUNICAR

En compañía de amigos, los escritores pueden discutir sobre sus libros, los economistas sobre el estado de la economía, los abogados sus últimos pleitos y los hombres de negocios sus últimas adquisiciones, pero los matemáticos no pueden hablar sobre sus matemáticas en absoluto. Y cuanto más profundo es su trabajo, menos comprensible es.

Alfred Adler
INFINITUM

iv.- ¿CÓMO SE BESAN LAS CIRCUNFERENCIAS?

Pueden besarse los labios, dos a dos,
sin mucho calcular, sin trigonometría;
mas ¡ay! no sucede igual en la Geometría,
pues si cuatro círculos tangentes quieren ser
y besar cada uno a los otros tres,
para lograrlo habrán de estar los cuatro
o tres dentro de uno, o alguno
por otros tres a coro rodeado.
De estar uno entre tres, el caso es evidente
pues tres veces son todos besados desde afuera.
Y el caso tres en uno no es quimera,
al ser este uno por tres veces besado internamente.

Frederick Soddy
INFINITUM

v.- CUADRATURA DEL CÍRCULO
Diría que el arte (el álgebra) a tal caso todavía no ha dado modo (solución), así como todavía no ha dado modo a cuadrar el círculo.

Luca Pacioli

vi.- TRADUCIENDO
Los matemáticos son como los franceses: se les diga lo que se les diga, ellos lo traducen a su lengua y, desde ese momento, se trata de algo diferente.

Johann Wolfgang von Goethe
INFINITUM

vii.- ¡QUE SUFRIMIENTO!
Tendremos que padecer eternamente un número inventado por un bebé.

Isaac Asimov

…el número 10¹⁰⁰ (es decir, un uno seguido de cien ceros) se denomina Googol? ¿Y que ese término fue acuñado por Milton Sirotta, sobrino de 9 años del matemático Edward Kasner, en 1938?

A qué suena ese nombre…sí, al buscador Google. Circula una leyenda que dice que el buscador más famoso de internet se iba a denominar Googol, pero por un error ortográfico se acabó denominando Google. Pero como otras leyendas es muy probable que no sea cierta. Y como prueba otro dato: la sede principal de Google se denomina Googleplex, palabra demasiado parecida a Googolplex, que es el nombre que Kasner le dio a 10^Googol = 10^10¹⁰⁰. Demasiada casualidad para ser un error ortografico, ¿verdad?

viii.- Chistes
Se habre el teón y se ven tres vectores linealmente independiates.
¿Cómo se llama la obra?
Rango 3

En un examen oral, un profesor pregunta :
- ¿Por qué toma usted el valor absoluto de esa exponencial ?
El estudiante se da cuenta de su error, e intenta "arreglarlo":
- Para que sea mas positivo todavía.

e = |e|

En una fiesta de númros se aproxima π a e al verlo solitario y le pregunta: -¿Por qué no te integras?

∫ e

^x dx = e^x

Expressió

2010-03-04T15:45:00.007+01:00

La lluna avui he mirat

i amb un rig de llum,

la meva inspiració ha despertat.

Sense pensar-m'ho gaire

llapis i full he agafat

per una rima llançar a l'aire.

Heu pensat, amics escriptors,

que sense la poesía poder plasmar

en un petit full en blanc,

no sabríem com, els sentiments,

del nostre cor, poder expressar?

(L)

2010-03-02T20:48:00.002+01:00

Bfff... veig que duim mooooolt de temps sense escriure res de res.

Així que bueno avui he escrit 4 versos que ara els publicaré.

Això sí, avui no han set ni en castellà ni en català, m'ha sortit en anglès així que no se com quedarà peró bé, aquí us els deix.

If you want to see

my life in your hands,

you only have to tell me

what you feel in your heart.

Al teu silenci.

2010-01-25T22:57:00.001+01:00

Trobant a la llunyania

on finiten les ones

l'au que q canta i es silencia.

Cercant les teves peuades

a la vora d'una platja

per la mar ja esborrades.

Cada nota, el teu nom

cada ombra, et crec ésser

i tot flueix, desapareix el jorn.

Albirant sobre l'arena

un llum llunyà i parpallejant

allà llueix, sota el mantell d'estrelles.

I més amunt, un mirall

sense reflex de qui s'hi mira.

És l'espill de qui observa cap avall.

On els orbs s'hi veuen

i els bojos resten clars

És el senyal de qui ambdós mals consideren.

Sobre una catifa daurada

cercant rastres esborrats

contempla en la memòria una època daurada.

Baix les pedres

2009-12-07T12:06:00.006+01:00

Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt

les teves mans

que es passegen

lliures

pit i esquena.

sortit de varador La lleugera coentor de després que navega

I la violència

del moment

mesclant-nos

fugaçment.

vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.

A les nits

i en zones

humides

ix amb llurs

tímides antenes.

Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.

Ansia de libertad

2009-11-26T15:07:00.002+01:00

Al ponerme a soñar,
Si pudiera volar,
Llegaría a un lugar,
Donde poderse expresar
Sea el camino,
Para llegar a mi destino.

Destino de felicidad

Y de una ansiada libertad.

Amorrada al piló

2009-11-11T16:58:00.003+01:00

Fa una estoneta, fent els deures de català, m'ha sorprés trobar-me amb que havia d'analitzar un fragment d'una novel·la de Maria JAÉN titulada Amorrada al piló. M'ha cridat l'atenció perquè aquesta novel·la es va escriure l'any 1986 i parla, d'un tema que es troba en la boca de tots els adolescents darrerament, amb paraules que es senten molt. Després els professors es queixen de que estam molt malament...
A l'actulització d'avui posaré aquest fragement ja que estic en un moment de sequera poètica.
Records a tots :)

-T'esperen?
-Sí.
-Un home?
-Sí.
-Faràs l'amor amb ell?
-Jo que sé!
-Tan calenta com vas segur que te'l tires.
-No et passis, eh?
-És que t'estimo.
-Estàs llampat.

Maria JAÉN, Amorrada al piló (1986)

...

2009-10-28T17:36:00.002+01:00

Me gustaría ser luna
Para que mi mirada y la tuya
Se cruzaran cada noche.

Me encantaría ser luna
Para, con sutileza y cariño,
Velar tus dulces sueños.

Me agradaría ser luz
Para, como el Sol cada mañana,
Colarme por tu ventana.

Me maravillaría ser nota
Para que al rasgar un acorde
Poder caer a tu lado como una gota.

Nunca olvides que te quiero,
Que por muy lejos que estés
Yo siempre te querré.

Addagio e stacatto.

2009-10-22T19:43:00.005+02:00

(...)

(I ens tornem a somiar, eternament captius.)

Tocant-te

un crescendo

de carícia

i vertigen.

Tocant-me

et faig endins

mateix

de mi

empresonat.

(...)

T'estim

2009-10-07T18:25:00.004+02:00

Hola al·lots! Com va tot?

Com es nota que hem tornat a començar la rutina, aquí no escriu ningú. :)

Si ho mirau vos adonareu que anam en decadència, cemençarem a juny super fort i hem anat baixant el ritme...

La meva inspiració ara mateix està lluny i hem costa posar-me a escriure pero avui he tengut un ratet lliure i m'hi he posat. Això es el que ha sortit, no rima gaire però per jo, te un significat especial.

Trob a faltar
Els teus ulls
Sobre els meus.
T’estim
Infinitament,
Moltíssim.

Ja pens per
On vagaré
Allunyada de tu
Notant la teva absència.

Jo caminaré per
On es juntin
Sol i Lluna
Entre terra i mar
Per poderte retrobar.

La amistad

2009-09-24T16:42:00.002+02:00

Hola!

Ja feia molts de dies que ningú pasava per aquí a deixar el que li vagava per la ment per escrit, així que avui m'hi he posat i això es el que ha sortit. M'ha sortit en castellà i no es que sigui gaire polit, pero es que duc un parell de dies entre tenebres i crec que els meus pensaments estan resumits en aquests versos. Des del meu punt de vista tot el que diu aquest poema és cert i ningú pot amagar aquesta cruel veritat.

La buena amistad
Amable te parece,
Pero cuando más la necesitas,
Repentinamente, desaparece.

No hay que fiarse
De aquel que, tiernamente,
Sin ninguna maldad aparente,
Una rosa te da alegremente.

Pues hay que pensar,
Que cuando la cojas,
Sin poderlo evitar
Fácilmente te vas a pinchar.

Así es la amistad:
Una bella rosa
Que al estrecharla con fuerza,
Tu corazón hace sangrar.

Eivissa davant els ulls.

2009-09-06T20:59:00.009+02:00

Ja està bé d'insultar la paraula amb combinacions bordes (de bord, poc pur). Ja n'hi ha prou d'anar fent passes de gegant quan encara no hem après a caminar com un pardal. Ja és hora de mirar una mica enrere i fixar-nos amb aquells que sí en sabien. No com nosaltres, torturadors de la paraula viva.
.

Eivissa davant els ulls.

Alta en sòcols de roca groguinosos

et miro encastellada sobre el mar

-mar que guareix, per jove, tota nafra,

i et somriu engrescat amb tots els vents-

des d'un tossal de glauques oliveres

i de púnica escorça cavernosa

de tombes, oh ciutat edificada

en vint-i-set centúries de fonaments, que aixeques

les teves cases blanques, jardins, escales, torres,

damunt una armadura molts de cops renovada,

i a la talaia del teu cel t'eleves
.
per esguardar un fragment d'aquest planeta;

els teus puigs, el teu mar. Dreta i quieta,

mentre llisquen ventades, ones, núvols.

Marià Villangómez Llobet

Poemes Mediterranis.

Què voleu que us digui.

2009-09-04T17:09:00.007+02:00

És hora de partir
de creuar aquesta mar
esperant arribar
a port barceloní.

Toca deixar la llar
de murs blancs, terrat pla.
Quatre pins més enllà
i guaita dels tres mars.

Enfront un pou hi ha
enramada a xaloc
creuers amb flors i floc
faltar-hi pas la fresca.

Llavors la gent creurà que mai vaig voler marxar.
Així doncs hom s'equivocarà, sols partir vaig desitjar.

Creuada la mar restarà
com sempre vulgui-la recordar
i el meu desig prest veurà
la lluintor dels ulls que et podran contemplar.
-

I per molts anys pugui navegar
pel cor poder alimentar
d'escalfor i mirades captives
que s'oblidin d'enyorar les illes.

Llavors la gent creurà que mai vaig voler tornar
Així doncs hom tornarà a errar, mai vaig arribar a marxar.

Formentera jo sóc
a les venes llur sang
als ulls llurs ideals
lluesc i al puny llurs llavors.

Sin ti no soy nada

2009-08-26T14:01:00.003+02:00

El recuerdo de la otra noche
Sigue acudiendo a mi mente
Y se ha clavado, como un broche,
En mi corazón, profundamente.

Al mirarte me pierdo,
No se como pensar,
Como decirte, como expresar
Lo mucho que te quiero.

Cuando nuestros labios juegan,
Nuestras manos se enlazan,
Mis sentidos de repente, se disparan,
Y en mi interior mil mariposas despegan.

Eres la pura esencia
De mi tímida mirada
Y de mi insignificante existencia.
Yo, sin ti, no soy nada.

Hilo de vida

2009-08-23T16:20:00.002+02:00

Antes de esa despedida,
Yo estaba perdida
Por el amor de tus besos
Y el calor de tus abrazos.

Y ahora,
Que ya no estás
Aquí conmigo
Y te vas con otra amiga,
Me dejas perdida,
Al final del laberinto,
Buscando el hilo de mi vida.

Tiempo

2009-08-19T20:25:00.005+02:00

Un momento de felicidad,

por un verano de esternidad.

Besarnos bajo la luna,

mirarnos bajo el sol.

¿Cuánto tiempo viviré en secreto?

Tiempo, ja, todo una farsa;

del universo él es su dueño

y juega conmigo, sin reparo.

Adentrándome en las aguas

2009-08-13T19:57:00.004+02:00

Adentrándome en las aguas
Muy sola me encontré,
Y al notar tu ausencia
Enseguida te añoré.

Muy fría el agua estaba,
Transparente como el cristal,
Reflejos de brisa azulada,
Reflejos del sol como coral.

Mi mente vagó por recuerdos,
Recuerdos de tus ojos,
De tus caricias, de tus sonrisas,
De tus dulces besos.

Así más fría el agua noté,
Segura de que solo,
Con tenerte a mi lado,
En un segundo la calentaré.

Caña

2009-08-12T22:01:00.003+02:00

Va apenas, la primera cerveza
y ya das vueltas en mi cabeza.
Me gusta la manera en la que bailas
y, sobre todo, como me encantas .
Sabes que me encantaría besarte
y por toda la noche, tomarte.

Yo se que a ti te gusta provocarme
por eso empiezas a contonearte.
Solo quieres que me explote la cabeza,
sin haberme tomado, siquiera 10 cervezas!

Lo que no sabes es que no solo me provocas
Sino que también me enamoras
Y me entran las ansias de querer morderte!
Ojala pudiera volver a tenerte

Mira como me haces sufrir
A veces siento como morir
Pero creo que es el alcohol
Combinado con un poco Rock'n'roll!

Me vuelve loco como juegas con mi mente
Luego la gente piensa que estoy demente
Dulce niña, mírame y haz que explote
Pero bésame y lograrás alborotarme

Lo que no sabes es que no solo me provocas
Sino que también me enamoras
Y me entran las ansias de querer morderte!
Ojala pudiera volver a tenerte

Ya van 3 cervezas y ya no puedo contenerme
Tu imagen en mi cabeza no ha hecho mas que marearme
Solo tú sabes como curarme
Por favor dime que te ame
Pásame un cigarro enciéndelo con tu amor y luego si quieres….déjame

Por cortesia de "Jurídico"

La mariposa de la flor

2009-08-11T18:46:00.004+02:00

La chica tiene una mano,
En la mano tiene una flor,
La flor tiene semillas,
Semillas de su pasión.

Su pasión era muy fuerte,
Muy fuerte era su pasión,
La pasión de las semillas,
Las semillas de la flor.

La flor tiene un color,
El color de un amor,
El amor de una chica,
La chica de la flor.

En la flor se posó una mariposa,
Una mariposa multicolor,
Multicolor era el color,
El color de nuestro sol.

El sol ilumina este día,
Un día de mucha pasión,
La pasión de la chica,
La chica de la flor,
La flor con su mariposa,
La mariposa multicolor.

Follies

2009-08-10T09:43:00.008+02:00

Els manyecs dels llençols

que s'ajusten ells tots sols

al voltant del teu cos

blanc, suau, clar i deliciós.

Aquella olor despresa

de la dolçor de l'entrecuix

al sentir-la ma ànima cruix

acostant-se a vós per presa.

vull sexe
sexe vull
sexe a dalt
sexe a baix
a la dreta
a l'esquerra
sexe oral
oral el parlar
parlar de sexe
sexe parlant
parlar sempre
tot l'any parlant,
parlant de sexe
tot l'any,
un any amb tu
un delit sexual
sexe, sexe, sexe,

Nuestra infancia

2009-08-09T16:14:00.000+02:00

Ahir estava amb un infant a la tarda i li vaig fer un comentari que per sa seva edad hauria d’ahaver entes. Varem agafar una granota i li vaig dir que si volia que li dones un petó per que es convertís en príncep i em va mirar amb carra de: bona al·lota, que punyetes dius?- vaig pensar que sa infancia que naltrus tenguerem no es pareix a la dels infants d’ara, ha canviat. Fins i tot els herois dels dibuixos animats que naltrus véiem també han canviat, per això hem vaig posar a escriure, perquè tots naltrus recordem aquell infant que duim dins i que ara hem amagat. Després d’aquesta introducció de lo més pesada ve es poema que m’acab d’adonar de que està en casteññà i sa introducció l’he fet en català. Però com que per aquí entenem de tot esperc que perdonaeu aquest descuid.

Nuestra infancia
Está llena de dulces personajes.
No nos dejan inquietud
Sino las vistas de un paisaje.

Blancanieves con sus amigos
Nos lleva al bosque de excursión,
Y con Robin Hood
En el castillo hacemos una intrusión.

Con la sirenita
El fondo del mar se visita
Y con el Rey León
Nos vamos a la sabana de visita.

Todos estos y muchos más
Son personajes de nuestra infancia.
Ahora que cada día maduramos más
Los estamos dejando muy atrás

Pero no los tienes que olvidar,
Cuando la juventud te supere
Párate a recordar
Y verás en tu interior, un conocido Peter Pan.

Bona nit blanca roseta

2009-08-08T14:51:00.003+02:00

Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vos.

Que enc que la mar tornàs tinta
i enc que el cel de paper fos,
fossen es h�mens notaris
i de cada un n'hi haguès dos,

no abastarien escriure,
ma vida, es nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i es que passarem es dos

i estic en ses confiances
que ara vendran es mellors.
Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors.

Te quiero un montón

2009-08-05T22:29:00.002+02:00

Espero que la próxima salga mejor.

Con el calor de la noche
No podía yo dormir,
En la oscuridad de la noche
Me puse yo a escribir.

Contemplando la luna
Su inspiración me acercó,
Rodeada de estrellas
Con su luz me iluminó.

La observé con atención
Y al poco, un pensamiento
Atracó en mi corazón:
Te quiero un montón.

desequilibri prematur

2009-07-31T14:15:00.013+02:00

Anyor tes ulls vivaços

tes perles somrients

aquell tarannà discret.

Res desig que amb tu restar

abraçar-te al sol pondre's

i contemplar-te al ell sortir.

Sentir ta afruitada olor

restar sempre a ton recés.

Ser l'arbre que en tu hi fa arrel

que sigues la terra que alimenti mon fullam

créixer pel cel i veure't gaudir de cap millor ombra

que el teu delit empleni mon vell esperit.

Sigues l'escultura que enveja la pedra

el senyal que orienta al mariner

I sempre permet-me ser

el corrent que a bon port trobis recer

el braçam que t'alci a volar

el cor que al sentir-te soni ses campanes.

Mots carents de rima i tamany

doncs garjoles no necessiten mes sentiments

ni l'alexandrí ni el serventès puc menester

car el que us dic no eixiria del tot sincer.

Siga

l'au

vós

llur

caçadora.

Amagro hasta luego.

2009-07-28T14:57:00.007+02:00

Estavamos tu y yo sentados frente al mar

contemplando las olas bailar

al suave compás de la brisa

en esa noche con cielo de plata.

Todo cuanto un enamorado quiere,

sin embargo, yo estava triste.

Sabía que el tiempo no esperaba

y que la amarga despedida azechaba.

PD: No me sent molt inspirat ara :( [Es dijous a s'altre costat promet més :) ]

Colls de Dama al firmament

2009-07-27T16:09:00.015+02:00

--------------Clars raigs de Sol al cloure-----------A

V--------------tot caient ell magestuós--------------

-------------i els teus ulls, cristall, ploure.---------M

I-------------Lluna, Venus, Mart ufanós.------------

.-.

D------------Lllur Lluna pinta ton rostre-------------

-----------baixa pels teus monts, deliciós---------O

A-------------Entra al triangle perfecte--------------

------------tastant ton fruit més dolçós-----------R

.-.

Caigut el rei prest ix la reina de la nit. Tota ella enjoiada per corts de perles i llumers. Engalanteixen la infinitat que amb il·luminació contemplen tan noble dedicació.

.-.

I els estels amb la mirada

contemplen tal magnificació

cercant per l'estrellada

tes carícies i estimació.

Lo peor del amor, Joaquin Sabina

2009-07-21T23:44:00.004+02:00

Lo peor del amor cuando termina

son las habitaciones ventiladas,

el puré de reproches con sardinas,

las golondrinas muertas en la almohada.

Lo malo del después son los despojos

que embalsaman al humo de los sueños,

los teléfonos que hablan con los ojos,

el sístole sin diástole sin dueño.

Lo más ingrato es encalar la casa,

remendar las virtudes veniales,

condenar a la hoguera los archivos.

Lo peor del amor es cuando pasa,

cuando al punto final de los finales

no le quedan dos puntos suspensivos…

PD: tampoco me mal interpreteis por esto XD

Y soñe...

2009-07-20T18:45:00.005+02:00

Te soñé, sentada junto al mar, plata y azul,

empapada contemplando, aquellas olas bailar.

Te abracé, por la espalda. Un deseo:

un suspiro, eso labios volviendome a besar.

Te llevaré pequeña, al mundo de mis sueños,

cierra los ojos y yo te haré soñar.

Notas van y notas vienen.

2009-07-17T20:51:00.005+02:00

He descobert que es camp musical també m'isnspira. Jordi m'agradaven molt es teus super poemes. Per què no n'escrius algun més?

Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

Suaves, fuertes, cortas, largas,
Corcheas, fusas, blancas, negras,
Todas son importantes
Si la música amas de verdad.

Notas van y notas vienen
Al son de un compás,
Suaves y entonadas
Se te acercan dulcemente,
Y sin darte apenas cuenta,
Las repites una vez más.

Esta oscura noche

2009-07-16T20:35:00.002+02:00

Crec que he retrobat la meva inspiració.

Esta oscura noche,
Pocas horas he dormido.
Mirando por al ventana
Tu recuerdo, en vela,
Me ha tenido.

Yo buscaba en las estrellas
Un reflejo luminoso,
Como el de una vela,
Para el recuerdo de tus ojos.

Buscando y buscando,
No lo divisé,
Pues en esta oscura noche
Las estrellas no encontré.

Súbitamente hacia luna miré,
De lo preciosa que era
Boquiabierta me quedé,
Pues en la cara vista
Tu dulce rostro encontré.

Me besaste

2009-07-16T15:00:00.007+02:00

Me besaste, tres veces, en aquella noche

a la luz, tenue, de sonrojadas estrellas.

Riendonos y mirandonos, con vergüenza,

teniendome a mi, rodeado, entre tus brazos.

Ansío solo, otra noche. Otros, tres besos.

Senyor x

2009-07-14T22:13:00.001+02:00

Jo crec que ja tocava actualitzar per part meua, així que avui m’he posat a escriure. Esperc que us agradi.

Ahir una nota vaig trobar,
Anava dirigida a una al·lota
De part del “senyor x”,
Qui la va firmar.

L’al·lota jo podria ser
I el “senyor x”, tu el vares fer.
No podré mai aquella nit oblidar
Així com sempre amb tu podré somniar.

L’altra nit als teus braços
Molt petita em vaig sentir
Però ara pasant els segons
Li he trobat un cert sentit.

No tenc forces per ignorar
Els sentiments que del cor surten,
Només creats per estimar
Ni s’ignoren, ni s’esfumen.

L'atzar mai truca dos cops.

2009-07-12T13:38:00.012+02:00

Una ciutat està dividida per districtes que alhora estan segmentats per barris i carrers. Aquests estan formats per illes d'edificis que sovint esdevenen grandiosos ruscs on les abelles i els abellots rondinen d'un lloc a l'altre sense parar. Les illes s'organitzen en portals o escales que porten a cada abella al seu niu.

Ella pujada com cada dia les escales tot pensant amb aquell "sí" que no es va atrevir a dir temps enrere, estava preocupada al veure's incapaç de superar-se, es veia estancada allà, envoltada d'una ciutat gris que feia joc amb la seva vida ni blanca ni negra. Acabava d'arribar al 3er 2a, només una volta de clau la separava del seu ja massa comú martini bianco.

De sobte per la cua de l'ull veié que per l'escala pujava acostant-se-li un senyor amb capell i gabardina. Es plantà a un escàs metre d'ella i li mostrà una moneda que per com es veia devia ser força vella. L'homenet somrigué i li demanà, "cara o creu?". Aquella situació li feu la suficient gràcia com per deixar la clau penjada del pany uns instants i contestar-li "cara".

La moneda començà a donar voltes per sobre ells dos on l'espera es va fer gairebé infinita abans de que el metall caiés entre les mans d'aquella ombra misteriosa. "Ha sortit cara, tingui la moneda", i l'ombra s'entornà per on havia vingut.

Aquella nit ella tingué la certesa d'haver-se creuat amb l'atzar i acabà de buidar l'ampolla del vermut a la vora de la xemenella del seu petit saló.

Una idea original de la Sara

En el nirvana

2009-07-09T19:44:00.011+02:00

Mentre estavem tu i jo asseguts an el banc

i tu el teu cap reposares sobre mi

vaig sentir el meu cor bategant ben fort sang,

fent-me així saber que encara jo era aquí.

Al amagt em jugat amb la gent

jo amb el temor que això siga fugaç,

que no siga més que un simple passatemps

i s'acabi rompent el delicat llaç.

En veuret partir jo vaig quedar amoinat

¿Què sirà del destí d'un enamorat,

en el silenci de la cruel soletat?

Jo no faig més que pensar amb el teu somriure

que em va fer volar per damunt d'aquell arbre.

En el nirvana jo vaig poder viure!

Nova vista

2009-07-04T19:54:00.002+02:00

Opinau aquí sobre es nous colors des blog o digue que farieu

Estats de vigilia

2009-07-01T18:17:00.005+02:00

Bé diguem que en tot aquest temps he pogut fer de tot hi aquí hi ha un poquet d'aquest tot. A parts de somnis i parts de fantasia.

Sumergit dins el pensament

enmig del meu cap perdut

sent arrossegat pel vent

com un petit laüt.

Buscant continuament la llum

del resplandor d'aquell far

que desde tant i tant lluny

es veu d'enmig la mar.

Amb l'esperança d'arribar

a terra ferma a bon port

on podre ja reposar

sense tenir cap por.

Navegant enmig del desert

naufragant dins l'esperit

d'aquell mar de color verd.

Per què em toquen cent dits?

Dins la boira del meu cap

i la llum darrera el vel

el meu llaüt va encallar

sense llum ni estel.

Desorientat, sense camí

endut pel vent de mestral

cansat em vaig adormir,

suran pel mar de sal

...

Compte de fades

enamorades.

Compte d'un naufrag

encaptivat.

...

Estirat jo damunt la sorra

de la petiteta cala

la brisa em va tocar

suau, i vaig despertar.

En obrir el ulls poc a poc

i veure l'illa deserta

i no saber on soc

i la barca meva estesa.

Em vares trobar tremolant

mentre em miraves

d'una manera semblant,

en l'illa de fades.

La por se començar a esfumà

el mar està com un mirall

on s'hi reflexa la lluna

de llum blenca i especial.

Però com sempre surt el sol

després d'una tempestat

mes en va canviar la sort.

Ies farà realitat?

Despertaré al teu costat

i podré jo admirar-te

i tot serà veriatat

i podré acariciar-te?

...

La gran història

on tot és real,

de fantasia

com es natural

...

adéu thalassa, adéu 33.

2009-07-01T13:46:00.004+02:00

Record que quan era més jove moltes nits d'hivern a la vora de la xemenella estava amb mon pare veient Thalassa pel canal 33.Era un programa que cap dels amants de la mar i de tot el que l'envolta ignora. Aquest programa des de feia molts anys ens feia descobrir les infinites vessants de la gent i les espècies de la mar d'arreu del món, incloses les Pitiüses i les Balears. Ara fa unes setmanes vaig veure un tros de programa on hi practicaven la pesca de rall a un poblet cubà, una modalitat de pesca tant formenterera com universal.

Si Déu no hi posa solució, o més aviat aquells homes que tenen el poder de decidir què podem i que no podem veure al nostre aparatet de veure coses pot ser que aquell hagi estat el meu últim capítol de Thalassa. Amb la nova TDT Canal 33 no hi ha cabut, no l'han deixat cabre. Que per cert, després de Thalassa, aquest mateix divendres ens oferí una Carmina Burana en concert que fou espectacular.

Sempre havia cregut que l'arribada de la TDT significaria una obertura d'objectius, amb la inclusió de la BBC o France 2, però no, resulta que ens omplen la pantalla amb 24 canals de venda per correu i productores passades d'època, això sí, totes elegides des de Madrid i en castellà. Deu ser la manera d'entendre la diversitat social i el plurilingüisme que tenen a la capital del regne.

En aquesta ràfega hem tingut la baixa de tv3 passant a tv3-CAT. I de poc consol em serveix que Antoni Martorell, director general d'IB3 digui que per omplir els continguts de la televisió en català ja hi ha la nostra més que coneguda IB3. Us imagineu sentir dir al director de TVE que hi sobren els més de vint canals en castellà, que per això ja hi ha els seus?!

En aquesta Europa sense fronteres que anam fent a empentes i espitjades, algú està aixecant murs audiovisuals autonòmics. Són els mateixos que s'omplen la boca de la paraula llibertat quan convé als seus interessos peròi que restringeixen tant com poden el nostre dret a viure amb la nostra llengua en plenitud funcional i a la pròpia cultura, el pròxim objectiu podria ser l'escola, el darrer reducte d'una certa normalitat i un obstacle per a la conversió d'una llengua majoritària -encara- a les nostres illes en llengua minoritzada/subtituïda. A altres bandes ja ho han aconseguit, es tracta de dividir-la en compartiments estancs i sotmetre-la a una forta pressió externa.

Text extret de Sa Barretina Vermella a dia d'avui.

Projecte mut II

2009-06-24T08:35:00.001+02:00

Aqui hi ha s'altre

Projecte mut

2009-06-22T12:58:00.008+02:00

Be només dir-vos que estiré una semaneta per aquí per allà i no actualitzaré però vos deix un vídeo de ses festes de san Joan anticipades de Can Jordi.
:)

El meu desig

2009-06-22T09:20:00.007+02:00

Crec que després de tot el temps juga en la nostra contra i a més juga brut "tempus fugit". I es que he perdut el temps buscant aquelles paraules per dir allò tan simple però que ens costa tant. Aquest fragment del poema ja no te el mateix sentit que havia de tenir.

Quan em mirares asseguts en el banc
vaig sader que jo m'estava tornant boig,
i es que el meu únic i més gran desig
només era agafar-te de la ma.
.
En aquella fosca nit vaig mirar al cel
on vaig poder trobar un petit estel
fugaç, suficient per demanar-li amor,
però em falta sang per dir-te que sent el meu cor.
.
Dormiré en somnis
d'un paradís
viuré escriguen
allò que sent.
No tenc paraules
per poder dir-te:
T'ESTIM.

Día de playa...

2009-06-21T22:09:00.004+02:00

Sincerament aquest poema no té ni gaire rima, ni gaire sentit. Pero estic confusa i es s'única maner d'expresar el que sent ara mateix. M'agradaria amics meus i no us sap mal, que actulitzaciu es blog valtrus també perquè l'estic acaparant tot jo jeje. No vos ho prengueu tampoc tot al peu de la lletra. Records a tots dos.

Hecha un lío estoy
y más de mil vueltas
al mismo tema le doy.

No hago más que pensar
en esta tarde en la playa
y no hago más que suspirar...

Me tienes intrigada,
cuales fueron tus sentimientos
cuando tuviste mi mano agarrada?

Me extrañaron tus gestos,
nuestras manos enlazadas,
y más tarde, masajeando mi espalda,
tus dulces manos.

Si pudiera averiguar
todos tus sentimientos
podria ser libre
y dejar de pensar.

Empren el vol...

2009-06-20T16:13:00.004+02:00

Em vaig despertar a mitjanit

envoltada d'un abraç de foscor

i em va asaltar un pensament empenedit:

si tu hi fosis, tot seria millor.

No hi ets perquè no vols,

perquè la teva llum s'apaga

i sense adonarte'n t'amagues,

per què no emprens el vol?

Així podries sentir-te lliure

de tots els pensaments negatius

que al teu cap es lliuren

i dir-me per què no vius.

2009-06-20T16:01:00.001+02:00

Me gusta...

2009-06-18T16:03:00.001+02:00

Me gusta
Las estrellas en la noche observar
Y en la luna, tu rostro encontrar.

Me gusta
En el mar adentrarme
Y bajo sus aguas deslizarme

Me gusta
Irme lejos i sola,
Con la mínima luz de una vela

Y pensar que soy algo
que casi, casi vuela.

Mentre vaig remant al vent

2009-06-17T19:32:00.010+02:00

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus somnis dorm

un dels set mars pirata

amb la botella de ron,

acabant tot al despertar.

"Com corsari

que torna al port

sense el somni

d'aquell tresor."

Mentre vaig remant al vent

en un mar sense espuma

amb aquell record present

del foc sense espurna.

Endins dels meus sentiments

hi trob aquell cavaller

que en el gran enfrontament,

ell no va saber que fer.

"Com trovador

que no escriurà

l'alba d'amor

a la dama"

Només esperc que algun dia

això no siga una fantasia,

al final tinga aquell tresor

corsari, del meu amor.

2009-06-17T16:48:00.005+02:00

Avui no tenc es cap per poesies ni tampoc quadrar rimes, així i tot m'agradaria que penseu fredament una pregunta ben senzilla.

L'home per viure necessita alimentar-se, necessita menjar. Sense menjar morim. Idò, si no havessim de menester menjar per sobreviure, realment necessitariem/necessitam res per esquivar la mort?

:)

2009-06-15T16:00:00.004+02:00

Ya he encontrado a mi muso, jaja. Aquí empieza mi nueva etapa de inspiración.

Lanzando un suspiro al mar,
Me encontré yo ayer,
Sin nadie a quien besar
En el atardecer.

Sin el calor de tus brazos
Me hago pequeñita,
Sin la pasión de tus abrazos
Me quedo encogidita.

Vuelven a llover
Sobre mi rostro,
Imágenes al atardecer
De tu bello rostro.

Y me quedo pensativa…
Y sin mucho ánimo concluyo
Que sin mucha inventiva
Moriría por un beso tuyo

sense títol.

2009-06-15T09:45:00.004+02:00

Desitjaria ser una flor
una rosa fresca i tendra
de color roig argenta,
la més bonica de tot l'hort.

Cada matí em bategaria el cor
estant jo flor humida de rosada
esperant veure't baixar l'escala
i acostar-te a sentir la meva olor.

Puix els teus llavis roçaria
tot amagant totes les meves pues
per no esquinçar la pell que t'abraça
-

T'encisaries de la meva olor
però m'enamoraries d'una fragància
que evita que em sequi per la pròxima matinada.

En un lugar de ensueño

2009-06-15T00:48:00.009+02:00

Me haces sentir tan pequeño

pero con ganas de comerme el mundo,

cuando entre tus brazos me hundo.

-Y se que estoy en un lugar de ensueño.

Si yo me sintiera dueño

alguna vez de sus lábios al besar,

mi alma, hará ella, sublimar.

-Y al fin sabré que es un lugar de ensueño.

Su beso es mi anhelo

culpable de mi locura

si consigo obtenerlo

espero, sea la cura

Para alguien muy especial

2009-06-14T16:13:00.004+02:00

Anhelo tu mirada

cuando oscuro está.

Anhelo tu sonrisa

cuando tu no estás.

Me faltan tus ojos

en la oscuridad,

y tu sonrisa

para la felicidad.

...

2009-06-12T16:04:00.001+02:00

Estoy triste
Cuando me faltas
Estoy triste
Cuando no estás

Me falta el aire
Cuando me miras
Me falta el aire
Cuando te vas

A mi faltar
Tu te pones triste,
Como yo cuando no estas

A tu faltar
Yo me pondré triste,
Al saber que no vendrás

El so de l'enyorança

2009-06-12T15:15:00.004+02:00

En part està escrit per la nit hi ja sabeu com són el somnis un poc avegades sense sentit peró amb molt significat.

És aquell record

d'aquell músic

en mig des port

sense amic

Segur que és ell

mirant la mar

qui em fa somiar

amb el far vell

Amb aquell joc

a mitga llum

amb aquell foc

sense cap fum

Mentre toques

captivador

de les barques

de pescadors

Vell violí

aquest dolor

que em fa parir

és d'amor

Sa nostra cultura

2009-06-11T18:50:00.003+02:00

Sa nostra cultura hem de salvar.

Ahir sa inspiració
soptadament, em va arribar
i amb tanta força,
que així ho vull contar.

A sa nostra cultura popular
més propaganda li hem de dar
perquè si no ho feim naltros
ningú més ho farà.

Sa barretina,
vermella i elegant,
fa joc amb sa emprendada
de plata i coral.

S'hàgil ballador
amb els seus salts elegants
impresiona sa balladora
mentre va passejant.

Sa nostra vestimenta
molt elegant és,
i s'emprendada, d'or o plata,
bé ens complementa.

Es vestit de color blanc
pes dia de sa boda és;
i es de llista,
per cada dia des mes.

Si més coses com aquestes
valtros voleu saber
deixar morir sa nostra cultura
és lo que no heu de fer.

Cal·ligrama

2009-06-11T12:10:00.021+02:00

---I---------------a
---l-------------r--------------------------Ç
---l-----------e--------------------I
---e--------r
---s------b-----------------M-a-l-l-o-r-c-a
-------a--------------------e
A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z
---a--------o---------------o
---l---------r----------------r
---e--------m-a-r------------c--------------S
---a-----M-e-d-i-t-e-r-r-à-n-i-a -----Eivissa petit bocí
---r--------n ------------------------de la terra catalana
---s--------t -------------------que arrancà la tramontana
------------e-----un castell --------i enmig de la mar florí
------------r ----------------FELIP CURTOYS-eivissenc
.---------C-a-s-a----N-o-s-t-r-a

Per una amiga

2009-06-10T20:01:00.011+02:00

Aquest el penjaré fent cas a una petiteta petició (va amb misatge ocult).

Passant els millors moments

esgronsant-mos en el temps

record el teu somriure

No el podré mai olvidar

assumeixo la meva sort.

Me veig del tot incapaç

a amagar el meu secret

recordant el teu abraç

tenint-me amb el teu braç

aquell sofocant estiuet.

Tigre o león

2009-06-10T16:21:00.003+02:00

Si de verdad quieres a una persona, no te importa como sea ni lo que ven los demás en ella. Lo que cuenta de verdad es el amor que tu sientes hacia ella.

Seas paloma o gavilán,
Seas ardilla o tejón,
Siempre serás un galán
Dentro de mi corazón.

Dentro de mi corazón
yo siempre te llevaré,
Seas tigre o león,
Yo siempre te amaré.

Eclipsi

2009-06-10T13:49:00.004+02:00

Si llegiu aqueixos mots és que nos no hi som
set-cents anys fa que vinguérem a alliberar
aqueix roc tan salat que del blat prengué nom
lluna de ponent caigué i nostre estel s'alçà.

Estel que brilla damunt quatre illes del món
que resten a orient de la mà que ens ensenyà
de primeres cantar, ballar i de tot parlar
després a oblidar nostra mare i a perillar.

Avui encara hi som demà potser que no
poc a poc igual que guerrer occit caiem
rajant aquella sang que ens distingí
Pirineus enllà amb Borrell front del sarraí.

Oh! Vella nau brava que aguanta el temporal
que bufa de ponent apagant nostre foc
encès hui per quatre resistents celestials.
Com desgastats per la ponentada rocs.

Belles donzelles que resten impassibles a l'aguait de la nau que veieren marxar amb sos amors.
Rosa en mà, seca i punxeguda que els jorns que bufa ponent plora algun pètal massa sec.
Creuen creure que aquell dia es repetirà abans de que la flor plori la darrera llàgrima,
llavors només punyir farà, com destorb pels vents ponentins que fort hauran arrelat i la tallaran.

Doncs mariner
sols la mar
per pàtria té
però una llar
sempre
haurà de mester.

9 de maig

2009-06-10T11:47:00.007+02:00

Aquesta vegada os deixaré una petiteta història un poc enrevessada des passat 9 de maig. Desitg que os agradi i que al llegir-la os ho passeu tan bé com jo escrivint-la.

Es disapte jo vaig trobar un amor,

aquell dia de maig en aquella nit.

Estant en soletat m'entraren al llit

i em va ser revelat aquell nou tresor.

En l'arribada d'un raig de fragil claror

va se el meu desig molt ben elegit,

i es que estant marejat i mitg adormit

no vull ser separat i se'm rompi el cor.

Enmitg d'aquella maleïda negror

de la fosquetat jo em vaig tornar boig,

no crec que jo hagés passat mai tanta por.

Jo només esperc que no siga capaç

de deixar-me. Jo a ella li dedic

s'escrit desitjant que siga eficaç.

Flor de almendro

2009-06-09T18:10:00.005+02:00

Aquí us deix un poema, aquest en castellà (tendré que fer-ne en català i poder anar variant...), sobre un floreta blanqueta i petiteta que se pareix molt a sa flor de cirerer, és sa flor d'ametller. Esperc que us agradi.

Con un suspiro de vida,
con una rosa florida
y con una flor de almendro,
yo voy a tu encuentro.

Beso salado de mar,
suave suspiro de paz,
beso dulce al amar,
fragancia de miel y azahar.

Con tu salado suspiro,
con mi dulce aliento,
cuando yo te miro
me besas como el viento.

Y ahora que es invierno,
eres flor de almendro
y cuando sea verano,
serás rosa en mi mano.

Les Flors de Dafne.

2009-06-08T19:16:00.006+02:00

Bona lectura a tots els navegants que atraquin a Flors de Cirerer, jo sóc en Barretinaire, un nou component d'aquest racó tan florit de la nostra blogosfera pitiüsa. Esper que l'estança us faci profit i per presentar-me ho faré amb una mescla de mitologia disfressada de sonet.

LES FLORS DE DAFNE
Tres flors color rosa té el roser

savia mescla de la natura.

Del blanc s'engendrà la puresa

del vermell la passió que em manté.

Com tant m'inspira aquell son color

amb delicadesa culls la flor

un tany el que fa més bona olor

i extàsia'm demà amb desigs d'amor.

Dafne tota tu m'enamores

l'or de ta trena i la mar per ulls

Ai tant de bo llorer no fores.

Desolació que em conquereix

al portar-te hui aquestes roses

baix de l'arbre que t'engarjola.

Ella

2009-06-07T18:46:00.005+02:00

Siempre tendré aquel recuerdo

de aquella persona,

que sin ella saberlo

me mantiene en jaque.

Aquel, mi amor más secreto

imposible alcanzar

con la amistad como boceto

entre su ropaje.

Cuanto más a ella me acerco

más lejos de ella me encuentro

y lo que yo ahora siento

es que la pierdo.

...

2009-06-07T12:59:00.007+02:00

Quan creus l'amistat haver trobat,

t'adones de que ni tan sols,

a allò que pensaves

a la llum del sol,

t'has atracat.