domingo, 7 de noviembre de 2010

Sense títol, de moment




Escondida tras un blanco velo
espero, impaciente, tu llegada.
A través de un mechón de mi pelo,
te sigo, fijamente, con la mirada.

De pronto tus ojos cambian de dirección
y en los míos fijan su mirada.
Tu mirada me deja paralizada
y de pronto, me da un vuelco el corazón.

Te miro, me miras;
me acerco, te acercas;
te toco, me tocas;
suspiro, suspiras.

La blancura de tu piel
entre mis dedos aparece,
y en tus labios, la miel
de una tarde que anochece.

Dos estrellas brillan en tu rostro
como flores en el mes de abril,
cuando tu piel me roza me frustro
pues no se como proseguir.

Te miro, me miras;
me acerco, te acercas;
te toco, me tocas;
suspiro, suspiras.

En la oscuridad de la noche callada,
una luz en el horizonte reflejada,
nos indica con dulzura la llegada
de un nuevo amanecer.

Se acabó la mágica noche
en la que olvidamos nuestro temor,
dejamos atrás nuestra inocencia
y nos venció el amor.

viernes, 5 de noviembre de 2010

Illa d'or i argent



Al marxar contemplo l'illa per

darrer cop i sos estanys em miren.

Són sos ulls que en jo partir m'observen

i acomiadant-me'n tornar ja esper.



Prest serà pròxima Barcelona:

grans avingudes amb finestral.

I allà resta l'amor ancestral

sent els seus sospirs airina bona.



Amb el goig de les seves carícies,

somiar faig allà a la llunyania,

ruta d'amor i companyonia,

teves, oïdora d'estes primícies.



Navegant per camins d'or i argent

lluny de tota dubtosa cruïlla

i aïllant-me delitosament, illa

esdevens entre esta mar de gent.